A la recta final cap a les eleccions europees, com és habitual, les grans formacions polítiques no s’aturen de prometre i prometre el que saben que no duran a terme. I si de debò estan compromesos a dur-ho a terme, ho faran com sempre, de manera gradual i condicional, i tendran ben en compte a qui podrien perjudicar si realment duguessin a terme allò que han promès a l’electorat. No oblidem que les promeses d’uns són molt diferents a les promeses d’uns altres, i els resultats d’unes determinades politiques són en realitat les fonts de vots més fidels a una determinada formació política.
Malgrat tot això, si els resultats d’unes politiques determinades no han estat els que un determinat electorat esperava, tant se val, el seu electorat els atorga la confiança, per molt dolentes i perjudicials que hagin estat per a uns altres. Per això, jo em pregunt si quan anam a votar, a part de saber qui votam, interiorment, nosaltres, o fins i tot l’interventor de la taula, que ens coneix i ja sap a qui votaràs, a veure si també sabem realment per quin motiu votam a qui votam. Quin és el principal motiu perquè jo hagi votat a qui? Què esper, d’aquella formació? La resposta podria ésser ben senzilla: que ells defensarán la meva forma de pensar davant un consistori, parlament o el que sigui que representi una democràcia participativa.
Aquests darrers anys de govern conservador he pogut entendre el que realment és la política, el que és realment votar per votar malgrat totes les vergonyes que aquest partit que governa guarda dins casa seva, amb la complicitat indirecte d’una bona part del seu electorat. que així i tot li renovarà la confiança el proper dia 25 de Maig. Això només deixa una cosa ben palesa. Quan es vota, en realitat se sap el motiu cert per fer-ho. No crec que es voti per donar suport a un candidat, perquè li quedin bé la barba o les ulleres. Es vota perquè s’està d’acord amb unes promeses incomplertes, es vota perquè s’està d’acord a tenir una determinada conducta i dialèctica envers allò amb què s’està en desacord.
Per això votar és: Que una part de la població, ciutadans de tota condició social, estigui d’acord amb el seu dia dia. Per exemple, que el seu partit tregui una llei que faciliti de manera massiva els acomiadaments de treballadors i de forma barata, com l’actual reforma laboral, encara que això els pugui afectar de ple a ells, mentre una altra part intenta per tots els mitjans legals que els acomiadaments es facin de manera lògica i que estiguin ben indemnitzats, a fi que l’empresari s’ho pensi dues vegades i no deixi les persones al carrer, així com així.
Votar és: Que mentre una part de la població estigui d’acord que el sistema sanitari públic només sigui per a qui se’l pugui permetre i que posi tota casta de dificultats perquè els més dèbils hi tenguin accés, inclús pagant, una altra part de la població s’esforci perquè la sanitat pública sigui d’una qualitat incontestable i doni exemple, i que sigui per a totes les persones.
Votar és: Que la ciutadania estigui d’acord que la seva formació política s’hagi proposat com a objectiu polític afeblir socialment una cultura i una llengua, malgrat que aquestes li siguin ben properes, mitjançant tota casta de propaganda falsa per a confondre i embullar la població, mentre que una altra part tracta per tot els mitjans que aquestes cultures i llengües no morin ni s’enfonsin dins l’oblit, i que siguin estimades per tots, fent saber que la gent té dret a emprar-les.
Podria posar molts altres exemples. Crec que votar també és com aquella dita relacionada amb els invents que haurien pogut suposar una millora per a la societat i no s’han patentat per purs interessos comercials i privats, i diu així: Quan s’inventa una cosa nova, un artefacte, un aparell..., el que sigui, no us heu de demanar a qui podria beneficiar. La pregunta seria: a qui podria perjudicar? Votar és això.
Votar és: Que la ciutadania estigui d’acord que la seva formació política s’hagi proposat com a objectiu polític afeblir socialment una cultura i una llengua, malgrat que aquestes li siguin ben properes, mitjançant tota casta de propaganda falsa per a confondre i embullar la població, mentre que una altra part tracta per tot els mitjans que aquestes cultures i llengües no morin ni s’enfonsin dins l’oblit, i que siguin estimades per tots, fent saber que la gent té dret a emprar-les.
Podria posar molts altres exemples. Crec que votar també és com aquella dita relacionada amb els invents que haurien pogut suposar una millora per a la societat i no s’han patentat per purs interessos comercials i privats, i diu així: Quan s’inventa una cosa nova, un artefacte, un aparell..., el que sigui, no us heu de demanar a qui podria beneficiar. La pregunta seria: a qui podria perjudicar? Votar és això.
