Lluny de classificar els llibres en les categories tradicionals de ficció i realitat, novel·la i conte, superació personal i plaer, únicament reconec, a efectes de llegir-los dins el llit, dues classes de gèneres: els que provoquen la son i els que et mantenen desperta. Ambdós tenen el seu lloc vora el meu jaç.

Un d’aquests vespres vaig triar un prim però dens tractat de crítica literària i, quan ho feia, era conscient que això suposava que em faria l’efecte d’un cop darrere les orelles. A un altre extrem de l’habitació es troben les trames pletòriques de suspens, que em tenen passant pàgines fins a altes hores de la matinada: novel·la policíaca, històries d’amor, comèdies de costums, totes elles narrades per autors deliciosos,  als quals resulta impossible silenciar; mons tan profusament descrits que una no pot abandonar-los.

 Llegint al llit, a la llum d'una lampadeta

És aquesta una via d’escapada ideal que ens condueix a les profunditats del dormir, on el subconscient ens passeja pel nuvolós món dels somnis. I, per a mi, és la millor de les teràpies, en les quals he volgut involucrar la meva parella, un hipocondríac accelerat que em vol fer creure que es troba bé quan diu sentir-se malalt. Estrany, no?.  En certa ocasió en què ell era de viatge, ens va remetre una carta on la major part de l’escrit eren símptomes i manies imaginaris. Si no fos pels meus dos fills, ja hauria partit a casa de la meva mare.


Tenim carta del pare

Ah, la mare! D’ella prové, sens dubte, l’afecció de llegir abans d’aclucar els ulls per dormir. La darrera vegada que vaig deixar els meus fills a cura de la meva mare, quan vaig tornar a casa tot estava obscur, però hi havia dues llums tènues: una venia de l’habitació del meu fill, que es troba a tercer d’E.G.B. i que llegia “Capità Amèrica”, a la claror d’una minúscula pila. La segona llum venia de l’altra part de la casa, on la mare s’havia quedat dormida llegint una novel·la. En un punt intermedi de la vivenda roncava el meu marit (que m’havia donat permís per assistir a un sopar amb amigues de la meva promoció estudiantil), el qual – en encendre la lampadeta de la tauleta de nit – es va regirar i alçà una mà, i vaig veure que tenia entre els dits les indicacions d’una recepta d’aquestes que expliquen els efectes adversos dels medicaments. Havia tingut – comentava – un dolor terrible d’estómac, a mitjan partit de futbol nocturn al qual havia assistit, i que el va obligar a tornar a casa abans que acabàs. Aquell malestar no li havia permès descansar (el vaig trobar dormit  i roncant) i, ara, amb l’ensurt de la meva arribada, deia que el dolor s’havia reproduït.

Sembla el meu marit al llit, amb medicines 

La propera nit que jo hagi de sortir de casa,  sense ell,  li donaré un exemplar de la Gran enciclopèdia de la salut familiar perquè almanco pugui llegir (com fem els altres que formam la unitat familiar) el seu gènere preferit. Clar que el meu espòs és reticent a acudir al metge quan no es troba fi. Manifesta que, abans de partir a la consulta, vol observar el desenvolupament de la malaltia. També aquesta és una mena de suspens, com el dels llibres que una llegeix. Confii que li aprofiti, com a mi. 

Llúcia del Campo Sansó