A mitjans del mes de febrer de 2014, una viuda rep una carta de la ministra de Treball Fátima Báñez on li explica que la seva pensió mai més tornarà a quedar congelada i que cada any se li pujarà. Després de llegir les bonances de l’extensa carta, comprova com li queda definitivament la pensió: un increment de 0,25 % sobre una pensió de 401,34 € mensuals. Per tant, a partir d’enguany passa a cobrar 401,35 € mensuals, o sigui, una pujada d’un cèntim per mes.

Una altra cosa, supòs que molta gent sap de l’existència d’un subsidi per a majors de 52 anys. És una ajuda de poc més de 400 € que cobraven aquelles persones majors de 52 anys que haguessin perdut la feina i tenguessin cotitzats més de 15 anys. Aquesta ajuda es donava sempre que el sol·licitant no tengués ingressos superiors al 75 % del salari mínim interprofessional i es donava pel temps que li faltàs per complir els 65 anys. Idò bé, en els dos darrers anys el que s’ha fet amb aquest subsidi és el següent:

Primer, s’augmenta l’edat per poder sol·licitar el subsidi, passant de 52 a 55 anys i a continuació, com que es considera que haver de pagar aquest subsidi fins els 65 anys és massa temps, es modifica de manera que tots aquells que poden accedir a una jubilació anticipada se’ls atura el pagament del subsidi, encara que això suposi cobrar la pensió mínima.

Per si no bastava, ara fa aproximadament un any amb un reial decret que l’anomenen: mesures per afavorir la continuïtat de la vida laboral dels treballadors de major edat i promoure l’envelliment actiu (té mala llet la cosa) estableixen que, per accedir al subsidi, els ingressos a tenir en compte no son només el del sol·licitant sinó els de la unitat familiar. De manera que, dividint els ingressos totals de la unitat familiar pel nombre de membres d’aquesta, si són superiors a 483,90 € per cada un, no té dret al subsidi. Per explicar-ho posaré un exemple, també completament real:

Una parella on un d’ells té feina i l’altre no. El que fa feina cobra 1150,20 € mensuals (en brut) que al final es queden en 962,20 € nets incloses les pagues extres. Encara que l’altre reuneixi els requisits de cotització (15 anys) i l’edat (més de 55 anys) no pot accedir al subsidi perquè superen els ingressos (1150,20/2 = 575,10).

Cal dir que, el salari mínim interprofessional (el que un treballador a Espanya ha de cobrar com a mínim per una jornada de 40 hores de feina setmanals) és de 645,30 € mensuals. Per cert, aquest si que ha estat congelat pel nostre govern

De la proposta que acaba de fer la patronal perquè als joves (?) menors de 35 anys se’ls pugui contractar amb un sou inferior al  salari mínim interprofessional, esperem que al final no es converteixi en una cosa que passa de veres.

Mateu Garau Flaquer