Sr. Director o Sra. Directora:

No he pogut trobar en cap racó de la seva revista digital allò que, en termes elegants i pedants, anomenen staff, que no és més que l’organigrama del personal que hi fa feina amb els noms dels responsables de les diverses seccions de la publicació. Per aquest motiu, no sé si m’he d’adreçar a un home o a una dona. Encara que tampoc he trobat una secció anomenada Cartes al Director, com fan les publicacions suposadament més serioses. Vostès tenen una revista digital ben curiosa, eh?

El fet d’haver triat la seva publicació com destinatària de la meva missiva és ben senzill. El racó de món on Vostès viuen és un autèntic paradís terrenal, a la qual cosa cal afegir la política anàrquica que, pel que conec de la seva història, ve de lluny. Ambdues coses m’encanten i sovint em plantejo si trobaria algun raconet on deixar-me caure, una caseta petita amb vistes a la mar em bastaria.  Als darrers anys he seguit algunes de les notícies que fan referència a la seva població, informació suficient per tenir clar que el desgavell que viuen és magnífic. De fet, vaig conèixer una noia a Alemanya qui em va parlar molt favorablement d’aquest lloc, fa temps. Em deia que li encantava venir a passar uns dies d’estiu perquè era el lloc ideal per fer allò que vol sense que ningú li digui res. “És el que busco” vaig pensar immediatament. Per cert, en un moment de la nit vaig perdre aquella noia i no l’he tornat a trobar, potser Vostè em podria ajudar a trobar-la si li envio una descripció?

Les notícies que tenim de “Ses Illes”, per aquí a Catalunya, no són massa nombroses. Si poses TV3, només fan referències de les polítiques educatives, dels casos de corrupció més sonats, i d’algun detall turístic sense massa importància, tot molt avorrit. Però vaig entrar per equivocació  a la web d’un diari local mallorquí i vaig veure que sortien notícies del seu municipi i, què guai!, deu ser el municipi d’Espanya amb més llibertat per fer allò que vols sense que ningú t’emprenyi! Com ho veu, Vostè, des de dins?

Jo tenia moltes esperances de trobar una caseta o un apartament amb vistes a la mar, però des que es va fer la cadena humana de l’Onze de Setembre i la cosa s’ha posat com s’ha posat, amb això de la Independència, m’ho estic replantejant.

Confio que puguem fer la consulta, que surti Sí-Sí, i que Catalunya quedi fora de l’Unió Europea. Seria perfecte: Catalunya, paradís fiscal. Rigui-se’n dels altres paradisos fiscals que hi pugui haver fins ara. On hi ha més moviments de capitals opacs? No fa falta respondre, oi? Què li semblaria tenir un compte bancari aquí, que estem tan a prop? Molaria, eh?

És clar, entengui’m: a mi m’encantaria venir a viure allà, a aquella punteta de l’est de Mallorca, però amb les expectatives que se’ns plantegen... la decisió se’m posa difícil. De moment he d’esperar a que passi el 9 de novembre. Que es farà la consulta és evident: si els poderosos del país tenen comptes a Suïssa, per què s’oposen a deixar-nos fer la consulta? Està claríssim: quant més difícil ho posin, més gent hi haurà favorable a la independència. I llavors, enlloc d’haver de dur els diners a Suïssa o a d’altres països més llunyans, els podran portar aquí, a Catalunya! La que estalviaran  en benzina! I, a més, podran parlar-nos en castellà i els entendrem, perquè això d’haver de dur traductors per obrir comptes de banc... no mola, oi que no?

Doncs sí-sí, així estem. Espero que, quan siguem independents, amb el diner negre que arribi aquí a Catalunya jo pugui comprar o llogar un apartament allà prop de casa vostra. Vostè podria ajudar-me, a fer els tràmits? Coneix algú amb qui pogués... ja sap... negociar-ho? Per descomptat, compti amb mi per allò que pugui ser de la seva utilitat, ja m’entén, oi?

Li agraeixo atentament l’atenció. Espero que ens puguem veure aviat.

Rebi una cordial salutació de

Casimir Cassiusclei Ulldecotó  

La Pobla de Massaluca (Tarragona)