Entrar amb el cotxe, fent  marxa enrere, sense adonar-me que quan prems el comandament d’obertura de la cotxeria aquesta no ha restat  totalment oberta, sinó més aviat a la meitat, va fer que la petita antena del terrat del vehicle de la meva dona s’esqueixàs i es desprengués de l’ampit de connexió, restant inservible i ja no apta per poder escoltar la ràdio.

Un minúscul soscaire domèstic – si se’l pot definir així – que ha aconseguit que em quedàs desinformat, sense les noticies del matí, en dirigir-me a la feina a uns 20 quilòmetres de casa meva. El meu veïnat – que abans de frare fou cuiner, i actualment no és ni una cosa ni l’altra –  certifica però que és un “manetes”, que domina l’electricitat mecànica, afeccionat a l’electrònica, un “espaseta” amb els temes de ràdio, cassets i – manco mal – antenes, amb una simple pulsió sobre l’aparell de ràdio del cotxe aconsegueix que brolli música (una espècie de “salsa” que sorgeix de l’interior de l’artefacte, que farà que m’alegri el trajecte i que haurà de substituir en els pròxims dies (fins a tenir l’antena rehabilitada) la manca de notícies radiofòniques.

–  Quan compres un vehicle nou – pontifica aquest linx de veïnat –, la concessionària acostuma a regalar l’equipament de ràdio. Això és el que va ocórrer quan la teva esposa adquirí el turisme. I no voldràs tu que, a sobre, ja que el t’ho regalen, t’instal·lin un darrer model, una marca de primera categoria, veritat?. I això si no va inclòs en el preu, cosa que mai podràs saber. Actualment, surten cotxes sense antena, la instal·len de diferent manera, diuen que és per la contaminació.

La conversa deriva cap a la contaminació: antenes parabòliques, antenes de telefonia mòbil, etc. Son recents les manifestacions que onsevulla han sorgit contra les altes torres on estan instal·lades per a cobertura de cel·lulars, les quals duen aparellat el sant benet que produeixen càncer i altres malalties. Tècnics especialitzats han efectuat comprovacions, recentment, i han confirmat la innocuïtat de les esmentades torres. Malgrat això, continuen apareixent zones on es reivindica la retirada i una nova instal·lació a paratges deshabitats, a la muntanya. I els ocellets? I els conills? Tal volta aquests animalets no són susceptibles de posar-se malalts amb la no demostrada radiació que dimanen aquests aparells? I si els consumim, si en  menjam?

El veïnat ja m’ha fotut la potranca! Avui, a casa, haurem de preparar dinar amb verdures i hortalisses. S’ha d’oblidar ràpidament la conversa “contaminant” que hem mantingut. I també deixar de fumar les deu o dotze cigarretes diàries de rigor que un s’empassola, cosa  que, ben segur, serà labor més àrdua. Ho coment amb el veïnat i respon: ”Però si això no contamina, no són antenes”.

No tardà gaire temps a tirar a un sobam la resta de la caixeta del tabac. Això és ser responsables…   

Miquel Gelabert