Com esteu, Tia?

Per la darrera carta que m’heu enviat us veig preocupada per allò que en parlàrem, però no ha de ser així. Seria millor que us n’ocupéssiu! “Pre-ocupar-se” només serveix quan un no pot prendre part a resoldre un problema fins d’aquí a un temps i, em sembla, aquest no és el cas. Amb la informació pertinent podríeu actuar; és clar, la meva informació només és impertinent... 

Bé, com prefereixo que vingueu i estigueu contenta, us organitzaré una volta virtual pel castell, un dels principals focus d’atenció dels turistes de la zona. Sí, sí, i això ve de lluny, us ho ben asseguro.

Mireu, jo no sé amb total precisió de quan són els primers turistes que venien per aquí. Parlem d’éssers de quatre potes que fan servir dues per caminar i donar coces, de tant en quant, i les dues superiors per activitats manuals diverses; a més, van dotats d’una cosa més o menys rodona i sovint peluda damunt les espatlles, dins la qual porten una eina semblant a un ordinador, del qual en treuen un rendiment limitat. Doncs sí, ho heu endevinat, Tia, em refereixo a éssers humans.

Els primers turistes que vingueren eren de molt abans que el castell, i ja tendien a fer urbanitzacions damunt els turons i en zones més guarides. Però no va ser fins fa uns set-cents anys que a un promotor immobiliari de nom Jaume II a qui tothom deia “rei”, com ara fan els venedors i venedores del mercat a tothom qui passa pel davant, se li va ocórrer fer construir el castell de Capdepera damunt el turó. I després, un altre a qui va traspassar el negoci, un tal Sanç, va promocionar l’ocupació d’un poble a dins la murada.

Per aquella època la població s’amagava en veure els turistes. Aquests venien en vaixells, navegant a vela com els que lloguen embarcacions de xàrter avui dia, que arriben al port i fan quatre birres pels bars del voltant. Lògicament, aquells turistes antics devien arribar a la murada i, en trobar-la tancada i sense poder prendre una cervesa enlloc es devien emprenyar molt, no creieu? Vaja, jo m’ho imagino així: després d’uns dies sense tocar terra, quan t’has acabat el veure i a port t’ho trobes tot tancat, doncs què fas? Te’n vas a jeure emprenyat!

Diuen, però, que els turistes aquells d’abans eren més dròpols que els d’avui. Jo suposo que devia haver de tot, com ara, que ve gent a jugar a donar cops a una pilota, sigui amb raqueta, amb el peu o amb un bastó, d’altres que volen torrar-se al sol, n’hi ha que cerquen marxa de nit, i els brètols, els qui, sense navegar ni pilota ni res, només volen quedar embriacs i fer l’ase. En qualsevol cas, els turistes, en termes generals, sempre han apreciat seure a una terrassa amb vistes a llocs idíl·lics, per prendre una cervesa, un te amb llimona, un refresc o un cocarroi. Si aquell promotor de fa set segles va tenir vista i, en fer un castell ple de tasques va captivar l’atenció de molts turistes que venien navegant del sud i de l’est, per manca de línies aèries (encara ningú no havia dissenyat l’aeroport de Son Bonet i, molt menys, el de Son Sant Joan), què trobeu si ara promocionéssim de nou les tasques a dins un castell que ha perdut les seves funcions originals? Les podríem recuperar?

Us ho demano perquè ara se senten veus discrepants respecte a com s’ha de conservar millor aquesta antiga construcció. N’hi ha que opinen que al castell no es pot fer res per tal que quedi així tota la vida, de manera que els turistes que vinguin d’aquí a set segles, se’l trobin tal qual. Altres veus populars diuen que no s’han de deixar de fer les activitats que s’han fet sempre. No falten, però, els qui asseguren que les coses es mantenen millor quan es fan servir.

Jo no entenc ni gens ni poc, d’això dels castells. Només sé que a molts llocs, alguns de prop de casa vostra, Tia, hi ha qui posa uns camins senyalitzats amb explicacions, dibuixos i fotografies, de manera que els turistes qui hi van han de fer un recorregut concret sense sortir de les zones marcades. Com si fos un corredor circular.

Ara bé, dubto molt que el tal Jaume II hagués donat ordres a la seva immobiliària de fer un corredor circular al castell posant un bar a cada cantonada, per atraure aquells turistes que volien marxa i beure; entre d’altres coses, perquè els corredors circulars no deuen tenir cantonades. Jo crec que aquests castells amb corredor són per a gent més fada, aquests que s’interessen per les pedres i pels dibuixos estranys fets damunt teles, i no per les pintades damunt les parets de les cases del poble. Aquesta gent avorrida que, quan els preguntes una cosa tan simple com “per on surt el Sol?” són capaces d’estar parlant-te dues hores sense aturar i tu, que estaves esperant per anar a refrescar la gola a la tasca del poble, et trobes que no pots interrompre’l, doncs fa estona que has perdut el fil de la resposta.

És una llàstima que no puguem saber què n’opinaria aquell tal Jaume II de muntar una zona de marxa a dins el castell o un corredor per a visitants que no fan renou. Jo, Tia, no sé què serà millor. Podríem demanar als caps del clan, aquells de la península, per fer una consulta popular? No seria per prendre decisions, només per saber què n’opina la gent del poble. Trobeu que també haurien de votar la gent d’altres pobles del clan, o bastaria que ho féssim aquí, de manera local?

Fins aviat, espero les vostres respostes vinculants!