"Aquesta part de Mallorca que viu mirant a llevant té una percepció de la realitat ben diferent i en certa manera marcada per la originalitat. Potser és una excepció en aquesta Mallorca històricament indolent."

Aquest passat cap de setmana servidor va participar, amb —altres historiadors i intel•lectuals illencs i del Principat, a les Jornades d'Història de Capdepera, dedicades a la Comunitat Metodista de la localitat. La trajectòria d'aquesta església feta en la trinxera de la lluita incansable per la llibertat, mereixia una trobada com aquesta. Una convocatòria que tingué com a eix central la presentació d'un llibre dedicat a la figura de Bartomeu Alou, pastor i animador de la comunitat Metodista de la localitat durant seixanta anys. Una obra en la qual hi han participats experts diversos, sobretot de Capdepera, amb la col·laboració de Carme Capó i Josep-Lluís Carod-Rovira, entre d'altres.

Analitzant la figura d'Alou i observant de prop la comunitat gabellina, en els seus comportaments religiosos, socials i polítics, ben aviat hom se n'adona que es troba en un univers atípic en la Mallorca caracteritzada per un relat fet de tòpics. La comunitat gabellina, fins i tot avui, si hom segueix de prop Cap Vermell i altres col•lectius cívics i culturals de la localitat, no és gens convencional i certament és molt poc mallorquina en el sentit tradicional. Ens referim a una col·lectivitat que es podria definir com un poble disruptiu, com una comunitat humana rebel, diferent i rupturista, sense por a manifestar-se diferent i clarament amb notes que la constitueixen en poc o gens convencional socialment.

La Comunitat Metodista, de Capdepera, fundada per Bartomeu Alou i el seu entorn de creients, els diferents col·lectius republicans, els militants espiritistes i molt probablement també integrants de les lògies maçòniques pastaren la comarca de Capdepera i Cala Rajada. Aquest cercle radical i posicionat en contra del caciquisme i dels poders locals ben aviat inquietà els dirigents polítics i religiosos.

Tots aquests col•lectius alternatius, diferents a la matèria primera que havia conformat històricament les característiques de les pobles mallorquines, entre tots aquests ingredients, tenen en comú que han esdevingut com un magma. Sense ells no es pot explicar el municipi, de la seva pasta s'ha fet un poble i una gent salvatge com la palma, però també oberta i universal com els pescadors i els comerciants de la contrada, sempre oberts a traficar amb qui fos per aconseguir la supervivència i obtenir quimeres i metes. Aquesta part de Mallorca que viu mirant a llevant té una percepció de la realitat ben diferent i en certa manera marcada per la originalitat. Potser és una excepció en aquesta Mallorca històricament indolent.


Pere Fullana. Historiador

Publicat al diari Última Hora de 31 de gener de 2014