Estau tots amb so cap baix,sa pantalla anau llegint,
es wathsap i escrivint,
enviant-lo en un flaix.
Creis-me que és de calaix
de xerrar perdreu s'instint.
És bo estar connectat,
necessari i precís
però és ja malaltís
i vos provoca ansietat,
es mòbil ha dominat,
voltros sou es seu submís.
L'altre dia, quan feia coa a la caixa de l'Eroski, vaig esser testimoni, sense cercar-ho, d'un fet insòlit, que palesa fins a quin punt un aparell d'aquets que hi ha ara, que s'empren tant, pot arribar a desviar l'atenció i oblidar-te del que passa al teu voltant per complet. Són coses que perquè un les cregui n'ha d'ésser testimoni directe. Davant meu hi havia un jove que no devia tenir, crec jo, més de devuit anys. A la seva mà dreta duia una barra de pa d'aquestes que fan al forn de manera exprés. No duia res més per pagar, això sí, estava com anestesiat amb el cap baix, totalment concentrat amb el seu smartphone, culejant-lo sense aturar. Jo duia moltes més coses per pagar que una barra de pa, així que com que ell només duia això li vaig dir que podia passar. Pensant que m'escoltava, inconscientment vaig esperar darrere seu,l creient que es posaria davant la caixera pagaria i amb un no res se n'aniria. No només no se'n va anar sinó que estava allà enmig, donant la sensació perfecta que tot el que passava al seu costat no anava amb ell. La gent anava passant davant seu, i ell totalment concentrat en allò que duia l'aplicació del seu smartphone. Contat així no pareix que impressioni gaire, però vos assegur que si ho haguéssiu vist com nosaltres, hauríeu quedat astorats. La caixera em diu. rient: "Deixa'l que continuï, ja es cansarà." No sé si ho degué escoltar, però era ben segur que no li importava gens ni mica el que passava devora ell.
Pertot arreu es pot veure gent amb el cap baix, culejant aquets aparells. Ja poden ser al·lots, adolescents i adults. Esperant el transport públic, a la sala de la consulta del metge, pel carrer... Fins i tot ja es poden veure estols de joves reunits a llocs poc concorreguts on queden per posar-se amb capbaix i anar culejant aquesta aplicació tan interassant que els enganxa tant. Amb el dit per amunt, per avall, cap a l'esquerra, cap a la dreta, augmentant, disminuint, per endavant, cap enrere.... Tots són ben reconeixedors, no llegeixen, ni és que estiguin trists: estan amb el cap baix.
No sé si això és contraproduent o positiu per a la societat. El segur és que això enganxa, i si enganxa és un èxit total.
Les noves tecnologies arriben a una velocitat que fa por. Crec que arribarà un dia que la paraula ordinador desapareixerà dels diccionaris. En lloc de tenir un micro-xip dins un portàtil o smartphone, tindrem milers de xips en totes les nostres possessions: mobles, cotxes, roba... Es faran tan comuns i normals que ja no emprarem la paraula ordinador. Simplement, "encendrem" les coses. Curiós.
