Dels 10 als 15 anys, aproximadament, vaig viure cada estiu de vacances a Capdepera, des de finals de juny fins a les darreries d’agost, concretament al carrer del Port, a ca els meus avis, en companyia de la meva mare  i,  quan les ocupacions li donaven treva, desplaçant-se des de Ciutat, amb el pare. Actualment sóc habitant de Palmanyola, però de la part de Bunyola. No es tracta, ara, d’ofendre a ningú d’aquella vila de tramuntana.

El meu progenitor, igual que el padrí, eren grans aficionats al futbol. Per ser del poble, coneixien infinitat de veïnats, alguns dels quals els convidaven a festes i reunions  esportives. I jo hi anava amb ells, de tant en tant. Amb el pare, el padrí, de vegades la mare i la padrina, en companya d’en Biel Racó i un home que vivia prop de la serradora, en ell carrer que crec que es deia de la Mar. Aquell home sempre em feia gràcia perquè tenia el nom de les fitxes, de les peces, d’un joc que a casa es jugava molt: les dames. No recordava el nom però sí el cognom:  Dama . Ho he demanat a en Tomeu, abans d’enviar aquest escrit, i m’ha dit que el nom era Mateu, sí Mateu Dama, només que m’ha aclarit que Dama no és cognom, sinó “malnom”.

HOMES GENEROSOS – Idò, com us contava, un servidor anava amb els parents, en Biel i en Mateu, a unes “juntes” d’uns homes gabellins que foren pioners de l’esport a Capdepera.  A banda d’en Biel Racó i en Mateu Dama, esmentats, allí s’hi trobaven en Miquel Blancus, en Jaume Pere Andreu, n’Antoni Barruà, en Jaume de can March, n’Antoni del “Recreo”, en Jaume Mengol, els germans Jaume i Xisco Llissa – els quals, per ser “bessons”, no hi havia manera de saber qui era un o qui era l’altre –,  juntament amb don Miquel Talaia, don Marcelino López,  mestre Biel de Son Pocapalla  i altres col·laboradors anònims als quals no agradava més del compte  treure el cap a la palestra pública.


Pioners del futbol gabellí

Homes esforçats, entusiastes, despresos i generosos, en unes circumstàncies tremendament precàries; uns incompresos idealistes que, com m’explicaren els avis,  tiraren endavant, devers l’any 1948, un projecte esportiu del qual mai somiaren que, algun dia encara molt llunyà, brostarien els fruïts d’aquella llavor que sembraren a una casa del carrer del Llum, molt a prop del “Recreo”, fundant el C.E. Escolar, aleshores uniformat amb camisa blanca i blava i calçons blaus. Un equipatge que, passat el temps, es convertiria en verd i blanc, colors autènticament  gabellins.

Resulta que fa un temps va caure a les meves mans una revisteta que, amb el nom d’ONES, es va publicar a Capdepera i de la qual vaig parlar amb el meu pare i que em va remetre al padrí quan comentàvem un article esportiu referit a al naixement del futbol en aquest poble. Però no vull cansar els lectors. Qualsevol dia d’aquests us tornaré escriure. Moltes gràcies.   

Miquel Gelabert