D’economia, sectors i lliçons

La conferència “La salida de la crisis” subtitulada “Lecciones desde el sector turístico” va tenir lloc divendres 14 de matí a la Torre de Canyamel i va comptar amb la col·laboració de la Federació Hotelera de Mallorca, el Cercle d’Economia de Mallorca i el “Círculo de Empresarios”, d’on és directora d’economia la ponent, Sra. Ofèlia Marín-Lozano.

Ni el títol ni tampoc el subtítol de la conferència no convidaven massa a assistir a aquest acte, però la revista Cap Vermell ha d’atendre tot allò relacionat amb el municipi en la mesura que poden els seus corresponsals. Així doncs, donat que no hi va poder assistir el responsable expert d’economia i finances de la revista, li vatocar atendre l’acte a un dels col·laboradors becaris en torn de guàrdia. El titular “La salida de la crisis” podia mal interpretar-se com si qui vingués a fer la conferència fos el mateix Keynes en persona dient-nos què hem de fer per solucionar els nostres mals; el subtítol “Lecciones desde el sector turístico” afegeix un toc d’aparent prepotència, com si el sector turístic fos la porta de sortida d’aquesta crisi. Però les males interpretacions inicials es van anar esvaint a mida que la conferenciant explicava i argumentava. Ràpidament va deixar clar per on van les seves idees, fins i tot per als qui no sabem d’economia més que allò que afecta a la pròpia micro-economia domèstica, portant a qui escriu a pensar si el subtítol no hauria estat millor “Lecciones a una parte del sector turístico”.

La Sra. Ofèlia Marín-Lozano va ser presentada pel Sr. Lluís Morell en la seva qualitat d’amfitrió de la Torre de Canyamel, exposant una part d’allò que deu ser el llarg i extens currículum de la ponent. Ella, per la seva part, va tenir la deferència de fer els agraïments oportuns abans d’entrar en la matèria que volia abordar i que va presentar amb algunes preguntes. Fent un cop d’ull a la perspectiva mundial, reflexiona: el creixement dels països emergents anirà bé o serà un llast per als països desenvolupats? I a Espanya com li afecta i com li pot afectar, aquesta situació? Espanya lidera dues estadístiques molt negatives, atur i deute, però també ocupa un lloc preferent quant al creixement de la renda per càpita mitjana des de 1950.

L’exposició de totes les dades recollides hauria de ser verificada i corregida per la ponent, però això ja seria demanar massa. Per aquest motiu fem un discret i breu resum sense gaires pretensions, procurant no falsejar l’explicat. Alguns dels elements a tenir en compte que creiem haver entès atenent les anàlisi de la Sra. Marín-Lozano són els següents:

• Les relacions de força entre estats i/o monedes estan associats a polítiques que alguns països (com EE.UU.) poden utilitzar de forma preferent degut a la credibilitat que tenen. (Sense veure’s aparentment tan afectats com altres per l’emissió de deute, la inflació, etc.)
• És de gran importància la credibilitat d’un estat (i de la seva societat), doncs hi porta associada el crèdit econòmic necessari per al desenvolupament i/o el creixement.
• Altíssim valor de la indústria (molt debilitada actualment a Espanya).
• L’Euro ha de convertir-se en moneda forta.
• El motor que manté actualment el creixement mundial és la Xina i no s’ha d’aturar.
• El creixement dels països emergents beneficia Europa: les expectatives socials dels xinesos seran la dècada de 2030 com ho van ser les dels espanyols la dècada de 1980, amb el consum que s’hi pot esperar.
• El deute públic d’Espanya creix més ràpidament que els dels veïns.
• Mentre l’interès sigui baix beneficia els deutors i perjudica els estalviadors.
• Amb l’interès baix actual, només es pot esperar que tard o d’hora pugi, agreujant el deute de qui en tingui.
• L’augment de llocs de treball fins 2007 per a la construcció ha apujat l’atur estructural.
• Ningú sap les xifres reals de l’atur espanyol.
• Les exportacions són d’alta importància, i Espanya és un dels principals exportadors d’Europa.
• Les exportacions espanyoles han retingut el decreixement del producte interior brut en l’actual crisi.
• Les despeses de fabricació als mercats asiàtics pugen, les espanyoles baixen.
• La demanda interior s’ha d’abastir al màxim amb producció pròpia.
• No s’ha de caure en el proteccionisme ni s’ha de mantenir la cultura de les subvencions.
• Empresa i industrialització són claus per al creixement.
• El creixement crea llocs de feina; l’augment de llocs de feina no significa creixement.
• Per créixer s’ha de fer en qualitat i en voluntat de servei.
• Cal invertir en I+D+i (investigació, desenvolupament, innovació)
• L’educació ha d’adaptar-se a la indústria; la indústria no pot adaptar-se a l’educació.
• La indústria necessita més ma d’obra qualificada en graus de Formació Professional.
• L’educació ha de ser més valorada socialment.
• El cost privat de l’educació universitària a Espanya és molt baix respecte d’altres països (curiosament, països on està molt més valorada).

Algunes propostes per millorar:

• Parlar millor i més idiomes.
• Més empreses mitjanes i grans.
• Millorar i potenciar I+D+i.
• Planificar millor l’educació.
• Austeritat pública.
• Austeritat privada (no abusar dels serveis públics).
• Repartir la càrrega fiscal: que pagui més qui més pot pagar.

Al final de l’exposició la Sra. Marín Lozano va donar les seves claus respecte al sector turístic abans d’un breu torn de preguntes. Donat que ens va semblar entendre que es referia principalment a un sector turístic d’alt nivell deixant de banda un altre de més baixa qualitat que també coneixem, preferim aportar les imatges de la seva presentació al respecte. La font de totes les diapositives és  “Círculo de Empresarios”.



L’acte va finalitzar amb un aperitiu amb degustació de vins de la bodega Conde de Suyrot de la Colònia de Sant Pere, vins que el corresponsal del Cap Vermell a la Torre de Canyamel no va tastar, doncs la didàctica i la lògica de les explicacions exposades ja li havia deixat bon regust de boca. Malgrat tot, queden preguntes per fer: si aquestes són les mesures, estem preparats (tenim voluntat i capacitat) per afrontar individual i col·lectivament les vies per sortir d’aquesta crisi? Quants anys voldríem dedicar a adaptar-nos a aquesta austeritat? Què podem fer en favor de les generacions que venen al darrera? I els recursos naturals, com hi intervenen, en les anàlisi econòmiques? Finalment: hauria hagut de tastar els vins de Conde de Suyrot, el corresponsal?

Apreciat lector: la resposta a la darrera pregunta és l’única que no importa.