Benvolguts Llucià i Jaume, voldria afegir marro al vostre col·loqui turístic...

Benvolguts Llucià i Jaume:

Voldria afegir marro al vostre col·loqui turístic ja que, si no generem debat, aquest estiu pot ser ensopit. Temps enrere vaig tenir l’oportunitat de veure com el responsable d’un d’aquests hotels de poques estrelles del municipi cridava l’atenció als responsables d’un grup d’hostes, amb joves i no tan joves, per una (1, una única) malifeta que algú del grup havia fet a les instal·lacions de l’hotel. A continuació, els responsables qüestionats van plantar-se davant el grup i, ben emprenyats però sense cridar, els van transferir l’advertiment rebut (ho vaig veure tot). El resultat va ser que el malfactor va sortir, va donar la cara, va ser convenientment amonestat, i segueix sent una persona responsable i educada que, com qualsevol altre persona, en les seves etapes de joventut ha posat a prova els límits i n’ha sentit la vergonya pública en ser advertit quan els ha superat. Segur que no oblida el pas per Cala Rajada, però la reprimenda, que jo tingui constància, no li va crear cap trauma ni el va dur a la depressió.

D’altra banda, en hotels de més estrelles del mateix municipi (i d’altres) he pogut observar el comportament pujat de to de grups de turistes (madurs o menys joves) que, a mig matí, ja cridaven, cantaven i reien molestant altres visitants, sense ser advertits de cap manera per ningú. Igualment, tampoc resulta estrany veure persones  de tota mena extremadament exigents amb les obligacions dels altres... i molt laxes amb llurs obligacions pròpies. En temps passats es parlava dels “nous rics” i hi havia qui alertava d’aquests possibles comportaments, però crec que això afecta a tothom qui té mala educació, rics i pobres.

Penso que el tema que us plantegeu no va únicament pel número o color de les estrelles dels establiments hotelers, sinó també pel número i colors de les estrelles que llueixen al cap de les persones, les qui hi treballen en aquests hotels, les qui formen part de la seguretat i l’ordre públics, de les qui conformen tants oficis i professions turístiques i no turístiques,  però també de l’educació general de tots els ciutadans. Estem assolint graus d’educació extremadament baixos malgrat que encara hi ha moltes persones que lluiten èpicament per contradir les estadístiques. Intueixo que , si seguim per aquest camí, tancarem ràpidament el cercle “evolució-involució” i les persones educades, honestes i respectuoses acabaran en guetos quan no devorades pel canibalisme poderós dels esclaus de qui, em sembla, és qui mana: els doblers.

S’ha de tenir voluntat fèrria per voler ser educat, però als nins no els podem exigir aquesta voluntat; al contrari, els hem de mostrar que és possible i que és bo assolir-la (no confondre voluntat amb educació, ni fèrria amb rigorosa). Som els adults, la societat en conjunt qui, al meu parer, ha de començar per exigir-se primer cadascú a sí mateix (voluntat fèrria) aquesta educació individual per poder reorientar l’educació general (amb rigor) i fer possible aquesta fita. Però no exclusivament a les escoles, no; també al carrer, a les cases, a la feina, a la platja, al bosc i a qualsevol lloc.

Tots sabem parlar de drets propis i d’obligacions dels altres. Són frases que permeten ajuntar el llenguatge amb les matemàtiques en una mateixa sessió educativa per rememorar algunes propietats de la suma i del producte i extreure’n diversos resultats:

• Drets propis + obligacions dels altres =...
• (Drets + obligacions) (propis + dels altres) + ...  =...
• Obligacions pròpies + drets dels altres =...
• (Obligacions pròpies) x (drets dels altres) =...
• (Drets propis) x (obligacions dels altres) =...
• ...

Vosaltres, Jaume i Llucià, teniu habilitats amb la paraula i amb els números. Potser podríeu donar-me un cop de ma a treure en clar si alguna d’aquestes fórmules complementa les que ja heu anat proposant.

Salutacions cordials.

Biel Mir