En seu parlamentària
Però si les formes són depriments, més ho són encara el bessó de les exposicions i l’argumentari en què es recolzen molts de punts de vista que es deixen anar tranquil·lament (o no). Des de la impunitat que donen el càrrec i el lloc, els parlamentaris en general i els de la nostra comunitat autònoma en particular, es creuen amb dret a dir el que volen, sigui veritat o no, resulti insultant o no, esdevengui vexatori o no...
Concretem-ho. Amb reiteració, els responsables del Govern, “en seu parlamentària”, acusen els docents d’adoctrinar els infants i d’obligar-los a recolzar campanyes “catalanistes”, per por que els suspenguin. Però encara esperam que diguin on, quan i com s’han produït aquests fets. No aporten ni una sola prova. Amb això, el que fan la consellera d’Educació i la gent que la recolza és desprestigiar els professionals de la docència, és a dir, els seus empleats. Les afirmacions de la nova consellera – seguint l’estela de Rafel Bosch – són un insult inadmissible per a mestres i professors i un insult a la intel·ligència dels electors. Com és un insult a la nostra capacitat de raciocini atribuir a la immersió lingüística el fracàs escolar, sense cap dada que avali aquesta afirmació.
És absolutament inacceptable apel·lar a la majoria parlamentària com a justificació de cap política. Les polítiques, i més les educatives, no són una simple qüestió de xifres. A l’hora d’impulsar un determinat model, sigui educatiu o de carreteres, s’ha de comptar amb els experts, i més la consellera Camps, que va manifestar expressament que no és una entesa en temes d’educació. Si es volen fer carreteres, s’ha de comptar amb enginyers, geògrafs, geòlegs, constructors... Si volen implantar un determinat model d’educació haurien de tenir en compte la Universitat, les associacions de docents, les comunitats de pares i mares, els alumnes...
La majoria parlamentària no atorga poder absolut, encara que el govern Bauçà s’ho pensi. Per aquí ens duim les mans al cap quan sentim parlar que als Estats Units hi ha escoles on es donen per bones les teories creacionistes, però ara mateix la religió, a ca nostra, tornarà ser matèria curricular i, per tant, el coneixement de les “veritats” revelades en el llibre del Gènesi puntuarà tant com saber els símbols químics dels principals elements. Qualsevol dia, la consellera Camps ens dirà que la terra és plana, i ja li fareu plet, vosaltres. Té majoria absoluta!
-------------------------
PS.- He començat parlant del to dialèctic dels nostres parlamentaris i després he conegut la sentència exculpatòria en relació a determinades expressions del sindicalista Lorenzo Bravo, adreçades al president Bauçà. Vull dir, i dic, que no em sembla bé el raonament de l'Audiència de Palma, fent prevaler la llibertat d'expressió, perquè epítets com porc, feixista o inútil crec que estan fora de lloc i que en res contribueixen a la convivència, i encara menys en boca de personatges públics. Pens que hauria estat bé que, com a mínim, s'hagués obligat a Lorenzo Bravo a excusar-se. A mi, el president Bauça no em fa feliç, precisament, més aviat tot lo contrari. Però és el president de la Comunitat Autònoma, i això no ho hem d'oblidar.
