" És evident que una cosa falla des de fa temps: l’alçada dels nostres polítics per consensuar una llei de llarga durada, i això provoca que no s’arribi a aplicar cap llei durant el temps suficient per poder aconseguir resultats..."
Sembla de sentit comú assenyalar que una reforma educativa ha de gaudir del màxim consens possible per tal de poder-ne garantir la continuïtat, i també que ha de comptar amb la implicació dels diferents agents socials que l’han d’aplicar, altrament sembla clar que està condemnada al fracàs.
Malauradament, des dels inicis de la democràcia –l’any 1978- s’han anat succeint fins a sis lleis educatives diferents, a més, hi hem d’afegir la que vol aprovar l’actual govern sense tenir el consens dels altres grups parlamentaris, ni d’associacions de pares i mares, ni de professionals de l’educació; és a dir, des de 1980 -moment en què es va aprovar la Llei orgànica de l’estatut de centres escolars (LOECE) aprovada amb el govern de la UCD- fins a dia d’avui, comptabilitzam fins a set lleis educatives, gairebé podem dir que pràcticament surt a una per legislatura, fet que mostra com els diferents governs fan de l’educació una eina no pas de consens i matèria que fugi de les disputes partidistes, sinó tot el contrari.
Com a mostra, anem a fer una petita cronologia:
1.- Llei Orgànica de l'Estatut de Centres Escolars (LOECE). Va entrar en vigor el juny de 1980 amb el govern d’UCD. Va ser una llei de transició i la primera en matèria d’educació que es va aprovar després de la Constitució de 1978.
2.- Llei Orgànica Reguladora del Dret a l'Educació (LODE). Va ser aprovada el 1985 amb el govern del PSOE. La llei va mantenir l’estructura de l’ensenyament tal i com estava regulada a la Llei del 70, amb l’EGB i el BUP, però va canviar el sistema de subvencions a escoles privades per un nou sistema de concerts. A més, va incloure per primera vegada el dret de professors, alumnes, pares i personal d’administració i serveis a participar en la gestió i el funcionament dels centres docents.
3.- Llei Orgànica d'Ordenació General del Sistema Educatiu (LOGSE). Va començar a aplicar-se el 1992, també amb el govern del PSOE. Va introduir l’escolaritat obligatòria fins als 16 anys, el descens de 40 a 25 alumnes per classe i les assignatures impartides per professors especialitzats: llengües, música o educació física. A més, la LOGSE va dividir els cicles en cinc: Educació Infantil, Educació Primària, Educació Secundària Obligatòria i Batxillerat, cicle no obligatori, un període en què també es podria cursar la Formació Professional de grau mitjà.
4.- Llei Orgànica de Participació, Avaluació i Govern dels Centres Docents (LOPEG). Es va aprovar el novembre de 1995, també amb govern socialista. Donava als centres més autonomia i obligava els centres concertats a admetre els alumnes que formen part de minories socials.
5.- Llei Orgànica de Qualitat de l'Educació (LOCE). Va ser aprovada el desembre de 2002 i va entrar en vigor el 2003, ara ja amb el govern del PP. Ara bé, el 2004 ja es va interrompre amb l’arribada al govern del PSOE. La normativa establia diferents itineraris d’ESO i Batxillerat, canvis en els continguts de l’Educació Infantil, una prova de revàlida a final del Batxillerat i la religió com avaluable.
6.- Llei Orgànica de l'Educació (LOE). En vigor des de 2006, amb el govern del PSOE. Va derogar la LOGSE, la LOPEG i la LOCE, però conviu amb la LODE de 1985. D’entre les novetats, la llei va incloure l’assignatura d’educació per la ciutadania i va mantenir la de religió com oferta obligatòria per als centres, però optativa per als alumnes. Permet superar el curs amb dos suspensos com a màxim, es blinden els ensenyaments comuns que s’han d’impartir a totes les comunitats, entre el 55 i el 65%, segons si les comunitats tenen llengua cooficial o no.
Actualment, la Llei Orgànica per a la Millora de la Qualitat Educativa (LOMCE) es troba en tramitació, i abans de néixer ja compta amb el rebuig dels grups parlamentaris de l’oposició, de la comunitat educativa i d’associacions de pares i mares, per tant, sembla clar que si hi ha un canvi de govern, aquesta Llei tampoc no serà de llarga durada.
És evident que una cosa falla des de fa temps: l’alçada dels nostres polítics per consensuar una llei de llarga durada, i això provoca que no s’arribi a aplicar cap llei durant el temps suficient per poder aconseguir resultats, a més d’això, l’actual situació de retallades en l’ensenyament públic provoca que l’Estat espanyol estigui a la coa de resultats en educació, si, a més, hi afegim que de cada vegada es redueixen més els pressuposts en educació, el nostre sistema està condemnat a perpetuar el fracàs escolar; sembla evident, doncs, que en una situació de crisi, els polítics responsables han decidit respondre amb incapacitat per generar consens i il·lusió, fins i tot en temes tan sensibles com el sistema educatiu, molt trist tot plegat.
Joan Ramon Bosch Cerdà
