RODA EL MÓN I TORNA EL MOT: Turistes
Per Pau Vidal / ACPG - Redacció
Un. El turisme perjudica seriosament la salut. I no solament de qui el practica, sinó encara més de qui el pateix. Volteu una estona pel centre de Barcelona: diríeu que fa bona cara?
Dos. Actualment viatjar empobreix i no ens fa més savis, ens fa senzillament més turistes.
Ja se sedimenti en forma d’estirabot o d’aforisme, el fenomen de l’actual deambular planetari en període vacacional és font d’inspiració per a l’intel•lectual contemporani, tal com palesen les dues citacions. Perquè amb el turista ens passa una mica com amb la bicicleta: que ens agrada anar-hi però ens empipa quan hi van els altres (i ens atropellen, és clar). Tots ens ho passem de primera caricaturitzant el guiri de xancleta, i per això aplaudim que ara els facin pagar per entrar al Park Güell, però quan som nosaltres els qui anem pel món no ens fa tanta gràcia que ens clavin per entrar als museus o als zoos.
Amb l’enciclopèdia a la mà, el turisme pròpiament dit va néixer en terres d’anglesos, que a partir del mot francès tour van fabricar el neologisme tourism (per això, en sentit estricte, hauríem de dir que els veritables practicants d’aquesta activitat són els ciclistes que corren el Tour de França). A pesar de la fortuna que ha fet a tot arreu, el mot ha generat una família ben pobra; només són tres: turisme (amb el recent derivat agroturisme), turista i turístic. Això sí, de molt de rendiment: guia turístic, apartament turístic, visita turística, menú turístic…
I la cosa es podria morir aquí si no fos que, una vegada més, la ludolingüística ens té reservada una sorpresa. Gairebé freudiana. Un dels anagrames de turisme és el sorprenent terme truisme, “veritat banal i massa evident per merèixer de ser anunciada”. En realitat, aquesta paraula amb aspecte de malaltia de la sang deixa de ser sorprenent quan descobrim que prové, també, de l’anglès, concretament de true, veritable. Per dir-ho a la manera de Perec: alteres mínimament el turisme i obtens una banalitat com una casa de pagès. Una banalitat com, per exemple, que el turista només el tolerem quan som nosaltres mateixos.
De la mateixa manera que moltes de les coses que hem conegut resultaran definitivament modificades a conseqüència de la crisi (cases, contractes, costums…), no fóra estrany que el turisme també sofrís una mutació. Amb l’economia sota mínims, el planeta devastat i els recursos esgotats, qui sap si aviat no veurem al diccionari, just abans de la definició, l’abreviatura en cursiva obs, que indica que un mot és obsolet. Tampoc no hi perdríem gaire.
Pau Vidal, escriptor, lingüista i traductor, escriu regularment a la revista Tot Mataró.
