En general, la lectura d’aquestes entrevistes apassionants m’ha confirmat en la conclusió a què vaig arribar fa temps en resseguir sistemàticament les convocatòries de consells de guerra que apareixien als diaris de Palma i en llegir la documentació d’algun arxiu municipal de l’illa: que les dones varen tenir un paper molt més rellevant que no es pensa en la defensa dels ideals republicans i que molt sovint ho varen pagar de moltes maneres amb la presó, en alguns casos amb la mort, amb humiliacions com esser rapades o haver de beure oli de ricí, amb multes o simplement –i no és poc– amb insults i marginació.
(Del pròleg de Josep Massot i Muntaner)

MARGALIDA CAPELLÀ (Montuïri, 1944) és mestra d’escola i periodista. Després d’una primera etapa a Diario de Mallorca (1967-1969) va incorporar-se al diari Última Hora (1969-1974), passà novament a Diario de Mallorca (1974-1977) i retornà definitivament a Última Hora (1978), on ha tingut cura de diferents seccions, bàsicament d’entrevistes. L’any 1969 va guanyar el premi Manuel Brunet de periodisme, convocat per la revista Destino. L’any 2003 va iniciar un seguit d’entrevistes a dones que havien estat víctimes o servaven la memòria de la repressió feixista iniciada a Mallorca a partir de la revolta militar de dia 19 de juliol de 1936. La gran acceptació per part dels lectors va permetre que la secció, ara ja amb el testimoni d’homes i de dones, és perllongués quatre anys (2003-2007).