El futur de l’Índia és a mans de les dones

“Quan una dona entra en política, la dona canvia;
quan moltes dones entren en política, la política canvia”

Michelle Bachelet

Totes les dones del planeta estan exposades a l'opressió del patriarcat de diferents formes i en diferents graus. Amb prou feines existeixen societats que escapin d'aquest sistema de poder que situa a les dones en una posició de subordinació tant en el terreny social, econòmic i polític.

A l'Índia el sistema patriarcal es sustenta en unes tradicions i unes pràctiques culturals molt arrelades a la societat que la situen en el fatídic rànquing de ser el quart pitjor país del món per néixer dona, després d'Afganistan, la República Democràtica del Congo i Pakistan.

La discriminació cap a les nenes i les dones es dóna en tots els àmbits (educatiu, sanitari, econòmic, polític i cultural) al llarg de totes les etapes vitals, fins i tot des d'abans del naixement. Els avortaments selectius en funció del sexe, els matrimonis infantils o la dot, són només alguns exemples d'aquestes tradicions que atempten contra els drets humans de dones i nenes.

En les darreres dècades el govern indi ha aprovat lleis dirigides a protegir les dones. No obstant, aquestes lleis no s'han acompanyat de mecanismes eficaços per a la seva implementació.

Malgrat aquestes fites més formals que reals, les vides de les dones índies no han canviat significativament. Les reformes legislatives són fonamentals i poden suposar avanços i millores en les condicions de vida de les dones, però perquè es produeixi un canvi real és imperatiu atacar les arrels del patriarcat a través d'una revolució social i cultural dirigida a aconseguir una transformació social i un canvi de mentalitats, i aquesta revolució ha d'articular-se des de la societat civil organitzada i des del moviment de dones.

A l'Índia aquest moviment comença a estructurar-se als anys vint, a través de la creació de grups de dones a nivell local amb accions d'autoformació i de presència a l'espai públic, fins llavors, àmbit reservat als homes.

Durant el procés d'independència, el moviment de dones juga un paper destacat i les principals victòries es tradueixen en garantir la igualtat de drets en la Constitució índia i en el sufragi universal en una Índia independent. Després d’això, el moviment de dones quedarà marginat de l’arena política, en part perquè algunes activistes entraran a formar part del partit del Congrés que recollirà a la seva agenda algunes de les demandes del moviment.

A finals dels anys 70 i principis dels 80 torna a ressorgir el moviment de dones, aquesta vegada amb influències del feminisme de la segona onada d'Occident i amb un discurs més divers, plural i crític amb el patriarcat i el model de desenvolupament basat en la industrialització. En definitiva, el moviment es caracteritzarà per estar millor estructurat, aglutinar més diversitats però al mateix temps per estar més fragmentat.

Aquesta fragmentació, la poca presència del moviment de dones en l'àmbit rural -en un país on les dones rurals constitueixen el 80% de la població femenina-, i el fet de no haver abordat la discriminació per casta de forma directa són alguns dels reptes del feminisme indi que a dia d'avui continuen vigents.

A l'Índia, els moviments socials no han estat capaços de mobilitzar a més dones i homes per pressionar al govern perquè prengui mesures dirigides a eliminar la violència de gènere i els feminicidis, a eradicar l'analfabetisme i incrementar la participació de les dones al mercat laboral, a eradicar els avortaments selectius en funció del sexe i a reduir la mortalitat materna.

Per aconseguir una transformació social real, el moviment de dones s’ha d'articular a l’arena política on es prenen les decisions i on s'institucionalitzen les relacions de poder. I per aquest mateix motiu, és fonamental l'enfortiment de lideratges de dones i l'accés de dones a llocs de presa de decisions.

Les grans mobilitzacions que hi ha hagut aquests darrers mesos arran de la violació i assassinat d'una estudiant a Nova Delhi, han marcat un punt d'inflexió i de no retorn. El govern ha pres mesures urgents per abordar la violència cap a les dones però aquest gir no hagués estat possible sense la pressió social que ha marcat l'acció del govern. Està en mans de la societat civil organitzada, però molt especialment del moviment de dones, la transformació social i l'abolició del patriarcat. Com deia Gandhi “la solució és més a les seves mans [la de les dones] que a les de l'home. Si la no violència és la llei del nostre existir, el futur pertany a la dona".

Montse Ortiz Moran

Responsable de Gènere de la Fundació Vicente Ferrer