La dona jove té grans dificultats per a l’ocupabilitat, amb molt menor reconeixement salarial i amb més dificultats per accedir a l’habitatge

Amb motiu de la celebració del Dia de la Dona Treballadora, la Federació Consell de la Joventut i el CJE (Consejo de la Juventud de España) volen posar de manifest les grans dificultats que tenen les dones joves de les Illes Balears per plantar cara al futur amb l’actual situació econòmica i política. Per començar, les dones joves a les Balears pateixen una diferencia salarial considerable. Segons dades de l’OBJOVI (1r trimestre 2012), les dones joves assalariades cobren menys que els homes de la mateixa edat. Una dona jove a  les Balears cobra un salari  de 13.212,51€, mentre que un home jove en cobra 16.132,15€.  La situació s’agreuja en tant la dona jove veu com la seva precària situació laboral afecta més a la dificultat d’accés a l’habitatge. Una dona jove a les Illes Balears hauria de realitzar un esforç econòmic del 72,3% dels seus ingressos per afrontar les despeses a la vivenda en propietat i més de la meitat del seu salari (50,9%) al pagament d’una renta de lloguer, mentre que per a un home jove assalariat l’esforç econòmic, encara que elevat, és significativament menor. Els homes joves assalariats dediquen el 59,2% del seu sou a la compra i el 41,7% al lloguer d’un habitatge. Aquestes dades es poden traduir en que, segons el nivell mitjà d’ingressos i establint un llindar màxim recomanat del 30% del salari a les despeses de la vivenda mensuals, un home jove disposaria de 403,30€ mensuals per a despeses de compra o lloguer de l’habitatge, mentre que una dona jove tan sols podria dedicar-hi 330€ en condicions d’endeutament acceptables.

Respecte a l’atur juvenil i segons dades del quart trimestre del 2012 de Eurostat, l’Estat Espanyol es situa entre els països amb major nivell d’atur juvenil de la Unió Europea amb un 55, 3 % d’atur en menors de 25 anys,  xifra tan sols superada per Grècia amb un 56,8 %. L’atur entre joves menors de 25 anys a les Illes Balears en el mateix període va ser de 50,6 % (segons dades de l’OBJOVI).

Pel que fa a les desigualtats salarials entre dones i homes pels mateixos llocs de treball podem afirmar que les dones tenen uns salaris mitjans inferiors als dels homes per igual treball o igual valor. Això succeeix a totes les comunitats autònomes, en el treball públic i en el treball privat, en totes les ocupacions, en tots els sectors, en tots els nivells d’edat. La desigualtat salarial, és a dir, la menor retribució que reben les dones en relació als homes per un treball d’igual valor, és per tant un dels més persistents indicadors de la desigualtat de gènera que encara perdura.

Segons les dades extretes de l’Enquesta d’Estructura salarial de 2010, la dona va treballar 62 dies més per aconseguir la mateixa retribució salarial anual que un home per un treball equiparable. La bretxa salarial és del 15,3% i la mitjana salarial anual femenina és del 77,5% de la masculina.  Això suposa un abisme en drets socials i laborals entre homes i dones en ple segle XXI durant una de les crisis més dures que es poden recordar.

Aquestes xifres posen de manifest que ni les reformes laborals dels diferents Governs Centrals, ni les nombroses i sagnants retallades al serveis públics han aconseguit canviar la deriva d’un país, posant de manifest la seva inutilitat per aconseguir remuntar un Estat fallit.

“Garantí Juvenil” Una resposta europea per plantar cara a la crisi i a la desocupació juvenil

Les mesures presentades pel CJE es basen principalment en la implantació de la "Garantia Juvenil", un marc de beques i pràctiques de qualitat així com una altra bateria de mesures que ajudin a pal·liar la desocupació que pateixen les persones joves i les seves conseqüències.

La "Garantia Juvenil" és una iniciativa ja desenvolupada a països com Àustria, Dinamarca, Suècia i Finlàndia. Consisteix en la coordinació dels serveis públics d'ocupació, juntament amb les universitats, centres d'estudis, sector privat, etc, per "garantir" que un jove no passarà més de 4 mesos sense una oferta laboral, educativa o formativa.

Aquesta Garantia Juvenil estaria finançada en gran mesura pel Fons Social Europeu i, segons càlculs de la Comissió Europea, el cost que suposa la desocupació juvenil a Europa a l'any és de 153.000 milions d'euros. Implantar la Garantia Juvenil a tot Europa tindria un cost només de 10.000 milions d'euros i podria donar ocupació a 2 milions de joves europeus.

El Sr. Ricardo Ibarra (president del CJE) ha lamentat les polítiques que el Govern de les Illes està duent a terme en contra de la participació juvenil i ha donat el seu suport i de la seva entitat a la Federació, encoratjant-la a seguir lluitat pels drets dels joves.