Per Miquel Piris





La crisi de l'habitatge és tan greu que avui Josep i Maria no haguessin trobat ni establia ni lloc on fermar l'ase. El bon Jesús, sense sostre ni bou, hauria mort d'hipotèrmia o víctima dels míssils amb què Israel capola bebès en aquest segon Holocaust.

La majoria de les 4.227 persones que se suïcidaren l'any passat eren treballadors pobres que no poden comprar un pis ni llogar en solitari. En alguns casos, persones que estaven a punt de ser desnonades. Però el govern espanyol d'"esquerres" (cometes incrèdules) continua defensant més els interessos de la minoria rendista encapçalada per la ministra Rodríguez (propietària de tres pisos) que els dels treballadors. No fan més que posar pedaços sense voler atacar el problema directament.

Càritas, l'organisme de beneficència de l'Església, és de les entitats que fa qualque cosa per ajudar als que pateixen de manera greu aquesta crisi. Recentment, ha llençat una campanya per ajudar a persones majors castigades pel preu dels lloguers. Amb el lema "Actua per una vellesa digna" ens conviden a donar doblers per proveir-los de sostre. Paradoxalment, l'Església és la principal immobiliària d'Espanya. Té milers de temples, rectories, cases, pisos, oficines, aparcaments, hotels, hospitals, locals comercials, terrenys, universitats, escoles... Fa dos mil anys que factura i a partir de 1936, es va "quedar" (cometes de setè manament) unes 100.000 propietats que havien estat espoliades a víctimes de la dictadura franquista. I, des de l'any 1998, gràcies a una llei d'Aznar, n'han "immatriculat" (setè manament de nou) altres 100.000.

A través de la declaració de la renda, l'Església cada any rep 500 milions d'euros de la casella dels fidels i de la destinada a finalitats socials. Càritas es finança exclusivament amb aquesta segona casella i donatius. Amb aquestes sumes, només pot fer caritat. Però podria anar molt més enllà si l'Església la dotàs de més pressupost considerant que cada any rep 12.000 milions de l'Estat. A tot això, hi hem d'afegir els guanys milionaris que la cúria obté invertint en borsa, de mitjans com la COPE, lloguers i multitud de negocis.

No fa falta ser economista per veure que l'Església, amb tot el que posseeix, podria donar un tomb miraculós a la crisi de l'habitatge evitant milers de suïcidis. Què en pensaria Jesucrist veient com els seus, en canvi, guarden milers de milions al banc i continuen depredant propietats? Entraria a la Conferència Episcopal enfurismat com ho va fer al temple que havien ocupat els mercaders? Tal volta els recordaria aquest versicle del nou testament:

"Qui tengui dues túniques, que en comparteixi amb qui no en té; i qui tingui menjar, que faci el mateix". Lluc 3:11.


Miquel Piris