Eleccions decoratives

Aquests dies, passejant per Cala Rajada i altres llocs del municipi (Capdepera de moment se salva, crec) me trob pancartes electorals arrabassades amb ganes i mala llet i les cares de la majoria de candidats a les eleccions municipals pintades, tapades o tatxades amb esprai vermell o negre (actes que s’han produït de manera reiterada), com en un avís al més pur estil de la màfia siciliana que descriu Camilleri  a través  del seu meravellós comissari Montalbano. Sí, exactament així, d’una manera barroera, com si els autors patissin una insolació cerebral en estat avançat i terminal, com si algú hagués consumit massa al·lucinògens tres dècades enrere, i per dir-ho d’una manera entenedora i fàcil: “cutre”.

I un no pot estar de demanar-se què, qui i per què. Sincerament, pensava que aquests ataquets d’infantilisme havien passat a la història. La primera opció que se m’acudeix és que són un panda de neo-adolescents descerebrats,  avorrits i amb molt de temps lliure. Però, com n’és de pueril haver de pensar malament en primer lloc de la gent jove i com resulta de tòpic! I si fos així, pitjor pinta la cosa, perquè llavors es que a ca seva ningú els ha parlat de conceptes bàsics o simplement els és ben igual això d’anar a votar. A més, tan descerebrats no deuen ser quan ho fan més d’una vegada, almanco demostren interès, cada pic que es reposa un cartel  allà que són. És gent atenta,  si més no. L’altre opció que em ve al cap és una espècie d’acte reivindicatiu d’algun grup o persona  que considera altres opcions millors, per a la convivència, que unes eleccions per la via democràtica (la primera opció no exclou la segona). Però que absurd i  passat de rosca! Qui té realment una opció millor?  A aquestes alçades, aquesta pregunta només em provoca rialles. I l’altra, una manera estúpida de massacrar de la manera més ridícula  les opcions politiques que no siguin la seva, tot  i que hagi de ser d’una manera freudiana i simbòlica, pintant damunt fotografies (gairebé se m’escapa el riure, potser algun especialista de la salut mental hauria de dir-hi alguna cosa). Aquest darrera opció vull descartar-la ja, és massa conspiranoica i definitivament massa trista. Si fos així , hauria de fer les maletes i anar-me’n a viure a qualsevol altre poble on no hi hagués individus que fessin elevar el nivell de vergonya aliena dels seus conciutadans d’una manera tan escandalosa, no se si vull i puc viure entre gent tan malèvola i perillosa. Tot i que pens que s’han pintat cartells de tots els partits, ara i aquí, davant el teclat  de l'ordinador no en tenc una seguretat total. I sigui quina sigui l’opció correcta, se me n’escapen moltes. L’única, miserable i llastimosa conclusió que en puc  treure és que algú s’ha extraviat pel camí, algú  no ha arribat a port i no té ni punyetera idea de com arribar-hi, perquè si al segle XXI algú, de l’edat, sexe i nacionalitat que sigui, creu o pensa que pintar cartells electorals i arrabassar pancartes és una bona manera de passar l’estona i enviar un missatge apocalíptic sobre la política en general o sobre alguns partits en particular, llavors tenc dues alternatives: o qui no entén res som jo o ells o elles, o ambdues coses, han de dormir cent anys com la Bella per tenir una jornada de reflexió quasi eterna.

Jo sí que votaré, i tant! i amb moltes ganes, perquè en el cas que no hi hagi cap opció política que m’interessi, que m’inspiri confiança o que cregui que em representa, tenc l’opció de votar en blanc, que es una de les opcions que ens garanteix aquest sistema polític. Amb tot, s’ha de tenir en compte que això implica afavorir l’opció majoritària, que en aquest cas és el Partit Popular, però, si això és el que vos escau... Potser hi ha gent interessada que no es vagi a votar o potser algú creu en aquella cançoneta putrefacta que diu que tots els politics són iguals, però, a aquestes alçades de curs, intentar vendre aquesta moto és simplement estafar el personal o tenir molt poques nocions de democràcia i molt d’acne al cervell. Perquè continuar amb aquest discurs ranci, fals, pudent i contaminat de passar de política és, en la meva humil opinió, un error,  i dels grans.

política (del grec πολιτική "política", i aquest de πόλις "ciutat") és el procés de presa de decisions en grups humans, els mètodes per guanyar i conservar el suport de les persones per a realitzar una acció en grup.

Tot i que s'aplica habitualment als governs, el comportament polític també s'observa en les institucions acadèmiques, empresarials, religioses i d'altres. La paraula prové del grec polis, que significa ciutat; la política és, etimològicament, tot allò que té a veure amb la ciutadania i les seves preocupacions, especialment la ideologia dels grups.

Quina llàstima que en l’era de la informació i la tecnologia, en què homes, dones i joves reben més formació i informació que mai, quan es té accés i dret a l’eduació de manera obligatòria, quan la informació ens esclata a la cara, segon a segon, a través de centenars de canals diferents, i quan podem seguir  com camina i supura qualsevol racó del món al moment, s’hagin de recordar obvietats com aquestes.

Un/a votant