Ni tan sols ens coneixem, almanco que jo recordi, però llegir el teu escrit ha estat una alenada d’aire fresc per als meus pulmons ja vells i infectats per tanta contaminació cultural.

La persecució de la llengua catalana i de la nostra cultura és una constant al llarg dels segles, profusament documentada i mai reconeguda pels perseguidors. La bibliografia dels greuges de què ha estat objecte pot omplir una biblioteca. Ara, a més, els assetjadors compten amb la complicitat de la immensa majoria de mitjans de comunicació, del cinema, d’una gran part de la literatura i, sobre tot, d’un esperit de colonització que ens vol fer creure que hi ha llengües superiors –com ara la castellana– i d’altres de subordinades, com el català.

Està molt bé que t’adonis del que està passant. Crec que també veus que el procés de substitució no passa  només per un atac frontal, per una declaració de guerra cultural, sinó que es pot fer de manera sibil·lina, com recomanava Felip V: Previniendo, se procure mañosamente ir introduciendo la lengua castellana en aquellos pueblos. Fins i tot n’hi ha que tenen la barra d’invocar la llibertat, a l’hora de defensar la supremacia del castellà. Llibertat? No ens obliga, la Constitució, a saber castellà? Què més volen? La Llei de Normalització Lingüística, és inconstitucional?  No declara la mateixa Constitució que el català, aquí, és igualment oficial? Aleshores, com poden parlar, alguns, d’imposició només d’una de les dues llengües oficials, mentre l’altra és com un bé de Déu, que tots hem de beneir?

Catalina Maria, a aquesta gent se li veu el “plumero”, per dir-ho amb una expressió seva. Ens volen fer por, ens volen arraconats, però la gent com tu ens permet conservar l’esperança. Afortunadament, la flama d’aquesta esperança està en mans joves, com les teves.

Mantenir amb orgull la pròpia identitat, la pròpia cultura i la pròpia llengua és una de les coses més dignes que pot fer una persona. En canvi, trair els orígens –uns orígens que ens han de permetre edificar un futur millor– és de covards i de renegats.

Gràcies, de tot cor. Sigues feliç,

Jaume Fuster Alzina