Andreu Nadal
JA ESTÀ BÉ!
Diuen que el paper ho aguanta tot, però hi ha coses que no poden quedar sense resposta quan el que s´afirma és fals i està dit amb mala intenció. Una d´aquestes coses és la resposta del senyor Zerbato Cano a Catalina Maria Brotad. Tothom té dret a manifestar les seves opinions, dins els límits del respecte més elemental, i que aquestes siguin contestades de la mateixa manera, però a més a més, de forma raonada, cosa que no passa sempre.
De tots és conegut l´estil polèmic i agressiu del senyor Zerbato Cano, especialment quan ens en servia una ració setmanal a la revista FAXDEPERA. Mítiques són les seves polèmiques amb na Maria Orts o la seva “bèstia negra”, en Joan Lladó. Fins aquí tot entra dins la normalitat del combat d´opinions entre persones adultes i del mateix nivell. Em sembla, però, que en aquesta ocasió s´ha passat. I no perquè no pugui exercir el seu dret de rèplica a una al.lota que és estudiant de 4t d´ESO, sinó perquè ha abusat de la seva posició. Com a mínim, és de mal gust insinuar que la persona que escriu l´article és fruit del fracàs escolar, presumint de la seva superioritat com a adult, perquè no li agrada el que diu. Amb les proves a la mà, qui s´hauria de preguntar si pateix fracàs escolar és el que va escriure la propaganda municipal electoral del Partit Popular, en la seva versió catalana, farcida de faltes ortogràfiques que no tenen excusa.
És difícil creure que el PP no tengui un assessor lingüístic, aquí o a Palma, que hagi revisat els textos, perquè em consta que hi ha gent del PP que en sap i que estima la nostra llengua. Només el títol ja és delatador: “El Capdepera que volem tots”. Capdepera és un mot femení i per tant li correspon l´article “la”. Així hauria de ser: “La Capdepera que volem tots”. El “Capdepera”, per altra part, era un vaixell que es va construir a Cala Rajada a principis del segle XX. Posar un article masculí a Capdepera pot portar a confusió i entendre que és un equip de futbol o de qualsevol altre esport.
Només aquest fet ja indica l´apreci que es té per la nostra cultura i llengua, ja no només a nivell local, sinó a la resta de les illes, deixant entreveure un sentiment d´inferioritat cap a tot allò que és nostre i ens indentifica com a singulars. Basta recordar aquí que el senyor Delgado, que té carrera i que pertany a una de les famílies de més noble llinatge de Mallorca, en un acte d´amor cap a la cultura del nostre poble va acceptar el nomenament com a membre de “ Sa Acadèmi de sa Llengo Baléà” (1) i que com a bon acadèmic va fer el seu discurs d´entrada en castellà. Una associació que està al mateix nivell de folclorisme barat que el de “La Academia de la Lengua Andaluza” si és que hi ha algú a Andalussia que hagi tengut el poc coneixement de crear-la. Negar la unitat de la llengua és tan poc seriós com afirmar que l´home no va arribar a la lluna o que Elvis no és mort.
Però tornant a la nostra qüestió, he de dir que supòs que actuacions tan poc elegants com la resposta del senyor Zerbato Cano és el que podem esperar d´un senyor que encara pensa en categories pròpies de la “guerra freda” i que segurament a partir d´aquest moment m´inclourà dins del seu univers de “las ordas marxistas catalanistas que quieren colonizarnos”. Si això és així, em sembla que més que de fracàs escolar del que hauria de parlar el senyor Zerbato Cano és de “fracàs mental”.
Andreu Nadal Sastre.
