Quan tengué lloc, a la plaça del Pins, dies enrere, la concentració en record al ciutadà alemany resident que es va suïcidar perquè no podia pagar els deutes de lloguer que tenia amb la propietària, vaig fixar-me en una cosa que em va cridar l’atenció. Just a l’altre costat de la concentració, un poc més lluny que la resta, hi havia el "Duo Dinámico" del cinisme local escrit, o sigui, el Faxdepera. Un component d’aquesta colla, amb guardapits negre i una bandera espanyola amb un signe violent aferrada en el centre, i calçons texans (per si algú dubtava de la seva nacionalitat ), escoltava atentament, amb l’altre component de la colla, el discurs de la portaveu de la PAH. Vagi per davant que si dic cinisme escrit no és gens a causa que aquest setmanari tengui una altra visió de la realitat diferent de la meva. Ho resumiré en poques paraules. Dic cinisme escrit perquè aquesta gent sense el cinisme no són res. Així de senzill. No és perquè pensin diferent de mi, és simplement cinisme el que fan. Mostren la seva obsessió malaltissa contra allò que no combrega amb els seus ideals passats de moda, servint-se del cinisme que els caracteritza.

 

No sé si heu llegit el darrer exemplar que han publicat, on titllen de "carronyaires” alguns dels assistents a la concentració, junt als parlaments que s’hi feren. Diuen que aquesta gent se serveix de la desgràcia d’aquests casos per fer-se escoltar, que desvariegen... Fins i tot varen fer ús d’un passatge de la Bíblia per emprar el seu cinisme. Quan llegiu el text, tot d’una ja fan veureu el menyspreu que senten cap a la forma i el fons de l’assumpte en qüestió. Critiquen el contingut dels discursos, i el fan servir, a la vegada, com a plataforma per atacar al batle i els serveis socials, i així donen una imatge de socialistes i es lleven del damunt el que en realitat són. Quina poca vergonya que tenen. A un parell de pàgines més endavant, un component del "Duo Dinámico" s’atreveix a acusar de xenòfobs l’opinió i cas personal d’una assistent a l’acte. I ho fa ell, amb una ferratina feixista en el seu guardapit, com si fos lo més normal del món.

 

Es veu que els membres de la PAH, segons els seus meravellosos escrits, varen fer la vida impossible a la propietària del lloc on vivia aquell súbbdit alemany, fent que s’empegueís i se sentís culpable del fatal desenllaç de l’home amb depressió. Resulta paradoxal que aquesta gent, el "Duo Dinámico", que defensa de manera malaltissa, a les seves pàgines, els insults, les lleis, i tot allò que va en contra de la llengua i cultura pròpies de ca nostra, no esmentin els rànquings de la vergonya que encapçala l’Estat espanyol en matèria de desnonaments, educació... i tantes altres coses que farien empegueir qualsevol ciutadà amb dos dits de seny d’un estat democràtic. És estrany també que no esmentassin la Constitució, la poderosa i sagrada Constitució espanyola (serà que algun membre del "Duo Dinámico" hi creu molt poc o gens), quan diu que cada ciutadà té dret a un habitatge digne. Res de dir que, per als llogaters, el fet de no poder pagar el lloguer o la hipoteca és el darrer que desitgen a la seva vida. Res de dir que si un llogater o un hipotecat es queda sense feina o és acomiadat no és gens responsable d’aquesta situació. Res de dir que es produeixen centenars de desnonaments diaris a l’Estat espanyol. Fixau-vos si fan servir el cinisme, donada la gravetat d’aquesta fastigosa i crua realitat, que titulen els seus escrits "¿Hipoteca? ¿Qué hipoteca?", donant a entendre que aquesta xacra només afecta les persones que no poden pagar la hipoteca bancària i la resta d’afectats haurien de ser  o de pertànyer a la PAL,  (Plataforma d'Afectats pel Lloguer)! Que ho són d’enrevessats!

 

Ja per acabar, m’agradaria afegir que cinc de cada deu propietaris d’habitatges de lloguer declaren els seus guanys a Hisenda. Si qualque propietari llegeix això, sap que és vera. El primer que ha de fer un propietari, quan vol llogar, és saber a qui lloga, si tendrà una seguretat mensual. A vegades es desesperen tant que van a les immobiliàries a oferir la seva propietat. El problema és que quan aquests inquilins són acomiadats o no troben feina són víctimes de la tirania dels propietaris-immobiliària i de les suposades lleis a favor dels "pobres" propietaris que no declaren a Hisenda.


                                                        Miquel Estelrich Bestard