Sí, llarga vida li desitjam a la Coral Gabellina, filial que ha estat, fins fa poc, de l’Associació de Gent Gran “Ca Nostra” de Capdepera. I no ho deim perquè es tracti que els seus integrants siguin de la Tercera Edat, aspecte que tal volta condiciona, entre d’altres, la perdurabilitat del grup cantaire que dirigeix l’única persona del poble capaç de fer-ho : Elionor Gómez.

La determinació presa pels que s’han constituït, mitjançant estatuts, en caps de la iniciativa és encertada. I ho és per diferents motius:

El primer d’ells – molt plausible – és el seny que han mostrat  (per altre part lògic en persones d’aquesta edat) a l’hora d’escindir-se, separar-se, del Club “Ca Nostra” de Gent Major, motivat per la impossibilitat d’aquella entitat de continuar sufragant  la despesa mensual de la directora. Un altre motiu seria la fermesa de què han fet gala les persones que formen la junta directiva de “Ca Nostra”, amb Joan Terrassa al front. Ja diuen que “aquí on no n’hi ha que no n’hi cerquin”. I sembla que a la Tercera Edat de Capdepera no hi ha doblers (almanco fa temps que no n’han rebut) per a sustentar la coral que, segons digueren a la assemblea de la passada setmana, manté des de fa molt de temps un dèficit a la comptabilitat de l’associació dels vells.

Malgrat això, la Coral “Gabellina” mereix la total enhorabona pel seu ímpetu, per les seves ganes de cantar, d’actuar, de fer “poble gabellí” i, per això, rés més ben fet que constituir-se, com han fet, en associació independent i sempre amb el recolzament d’una quota mensual que abonaran tots i cada un dels nombrosos homes i dones que la componen, els quals continuaran, també (així ho desitjam), com a socis de “Ca Nostra”.

            “Si altres persones juguen a tennis, són socis del futbol, pertanyen a diferents clubs o col·lectius, idò, per què no hi ha d’haver un club de la “Coral Gabellina”, amb les mateixes característiques que si es tractàs d’una entitat qualsevol?”, comentaven alguns dels impulsors de la nova associació musical.

Mai abans,  com en la darrera assemblea, per poder copsar, detectar millor, el llangorós tarannà del Club de la Tercera Edat de Capdepera. Mai abans, com en l’esmentada reunió general, s’havia vist el semblant relaxat, joiós, dels directius, que a la fi s’havien desempallegat d’una sorra, d’un llast, que no els deixava descansar… Pobrets!

Dels 500 socis, només 50 comparegueren a l’assemblea. I alguns que es trobaven en el Club partiren abans de començar ¿També hi deu haver “indignats”, a “Ca Nostra”?. Si es així, n’hi ha molts…   llanguir

                                   Signat:  GENT D’UNA CERTA EDAT