CLAM DESESPERAT

          DELS MARGINATS

Quaranta anys de viure marginal amb els marginats crec que em donen dret a convertir-me en la seva veu.
Els qui no tenim res a perdre escopim, sense por, les veritats a la cara. Per això als qui tanquen l’Hospital General i Caubet els xisclam: Sou uns lladres i uns criminals.
Lladres, perquè ens robau allò que és nostre L’hospital general és nostre perquè som els hereus del Pare Catany. Joan March és nostre perquè és l’únic lloc on trobam esment i temps per guarir les nostres profundes nafres. Vosaltres els governants només sou els nostres administradors. Si els vostres predecessors han administrat malament, esmenau la pleneta però no tanqueu ca nostra.
Criminals, perquè ens condemnau a morir al carrer com a cans ronyosos.
Els més desgraciats de Mallorca alçam el nostre clam.
Governants d’extrema dreta, dictadors de la democràcia, siau valents. Ja que heu arribat als límits del feixisme, donau la darrera passa: Eliminau-nos. La història recent d’ Europa està plena d’exemples a seguir. Tots hi sortirem guanyant La vostra gent s’alliberarà de l’escòria i nosaltres, els miserables, deixarem de patir.
Covarda jerarquia del silenci, tingueu la dignitat d’un gest. Quan els vostres catòlics del govern tanquin l’Hospital General, vosaltres tancau l’església de la Sang. Tregueu el Sant Crist a la plaça. Així podrà contemplar com agonitzam “els seus fills predilectes”.
Besnéts de la devota Dona Leonor, no deshonreu la memòria dels vostres morts. Les ànimes en pena, com la del vostre besavi Joan March, tenen mals arrambatges.
Fa 35 anys, els vostres antecessors a la Diputació em portaren davant el tribunal per un article meu titulat “Cien millones robados al hambre”. Hereus directes d’aquell franquisme, feis-me un favor. No em passeu per l’Audiència. Portau-me directament a la presó. Tenc ganes de finir els meus dies entre els vostres prínceps i presidents del Govern.

Jaume Santandreu Sureda