El pacient balear
Fa uns dies, el president Bauzá va tenir a bé visitar el nostre municipi. Com era previsible, un petit grup de revoltosos estava, cassola en mà, preparat per a rebre’l. No podien ser menys que els protagonistes del vergonyós espectacle ofert pels habituals agitadors nacionalistes en diverses localitats d’aquesta illa. La veritat és que a penes representen ningú, cosa que es reflecteix després de cada convocatòria electoral, però són amics de la gresca i es veuen en la necessitat de fer molts d’esforços per aparentar ser multitud.
El PSM ha anunciat que estudia la possibilitat de presentar una factura per les despeses ocasionades. Despeses per la visita del líder del PP balear? De què estam parlant? Aquest senyor no deixa de ser president del Govern balear per fer una visita a la junta local del PP. A qualsevol president del món li passa igual. Pot deixar Obama de tenir protecció per anar a una convenció demòcrata?
Comprenc que el PSM no ho entengui, perquè no ha tingut ni tindrà un president del Govern regional.
No hi ha dubte que, fa uns anys, el màxim representant de la nostra comunitat no necessitava tanta protecció, però els últims esdeveniments així ho exigeixen. Per tant, m’atreveixo a suggerir al PSM que faci arribar la factura als que provoquen la necessitat de semblant desplegament. A més, estic segur que els té molt a mà.
Un altre aspecte que no acabo d’entendre i que potser algun "pesemero" em podria explicar, és que si partim del fet que el senyor Bauzá venia com a president del PP i no com a President de la Comunitat Autònoma, per què es manifestaven, si era un assumpte intern del partit i res tenia a veure amb la CA. La contradicció i el nacionalisme són un binomi inseparable. Els delinqüents decidiran si l’agredeixen en funció que vingui com a president del Govern o del PP balear?
Alguns destaquen que no hi va haver problemes de violència durant la visita. Per descomptat, i potser és justament pel desplegament policial, perquè tots sabem que en aquest poble hi ha elements radicals nacionalistes que poden perdre els papers com un ca davant un moix. D’altra banda, el fet que la protesta hagi estat pacífica se sap només quan aquesta acaba, de manera que la presència policial va ser més que necessària. Els elements, sempre els mateixos, que tenen certa tirada a la manifestació de carrer són els clàssics que criden "Violència no" mentre et fiquen el dit a l’ull o l’ullet (a triar), i després s’indignen per rebre el correctiu necessari.
Quan veig aquest tipus d’actes, me'’n recordo del que deia la mare de Forrest Gump.
Paolo Zerbato Cano
