A la foto, el camionet d’en Maia davall una enramada aferrada a la caseta i n’Àngela, filla d’en Maia, amb un carro i un al·lot davant Can Tòful.

En Llorenç Maia, casat amb Àngela Caraca o Calafat. Els Calafats pescadors vinguts de Valldemossa a mitjans del segle XIX i que a finals de segle construïren la caseta aferrada al cafè o restaurant d’en Pereandreu.

En Llorenç Maia, en el 1950, era l’encarregat d’anar a vendre peix del majorista Miró de Palma. En Llorenç anava uns dies a la llotja de peix de Barcelona amb peix, gambes i llagostes d’en Miró. De tornada passava pel Port Franc del moll de Barcelona i comprava articles que els joves de Cala Rajada li comanaven,

Amagats dins els caixons de peix buits duia productes com encenedors, botelles de colònia, calces de niló per a regalar a les al·lotes... Les calces de niló no se venien a les botigues. Els vespres llevaven el camió, treien una taula i seien a la fresca.

En Llorenç Maia, els dies que no anava Barcelona, era a Cala Rajada, on era tot un personatge molt simpàtic i conegut.

Era tan simpàtic, que l’amu en Mateu Pleta li va dedicar una cançó:

En Maia té una caseta,
enc que sigui petiteta 
no li falta, no li falta res;
té sa cisterna dins sa casa
i l’excusat a dins la mar.

A la segona foto, allà on hi ha la barca al costat de Can Maia, sempre hi havia aparcat el camionet.




Nota:
Aquesta Àngela "Caraca" evidentment no és la mare de Jusan, sinó que és una altra de la mateixa branca dels Caracus que vengueren de Valldemossa. Era molt habitual que algunes persones tenguessin el mateix nom fins i tot després d’algunes generacions.