Cala Rajada 1958-1960 

Na Francisca “Barruana”, na Francisca “Menga” i na Magina foren les peixateres que més temps pujaren a Capdepera a vendre peix i les més populars. Elles, a cada travessia dels principals carrers, paraven i tocaven el corn per avisar als que volien comprar peix. Se les coneixia pel to del corn. Sempre portaven les darreres notícies del poble.

L’ajuntament de Capdepera els va construir un cobert damunt l'aljub i una taula de pedra per posar els caixons del peix els dies de mal temps, de pluja i de molt de vent, i per poder vendre el peix a la redossa.

Les fotos són d'un dia plujós de final d'estiu. La primera, na Francisca “Barruana” a la cantonada del carrer Elionor Servera amb la carretera de l’Agulla sense asfaltar; podem veure la cèlebre oficina de telèfons regentada per las germanes Massot i el garatge dels autocars del germans Sard (Terres).

A la segona foto, na Francisca “Barruana” tornant de vendre peix amb el carretó.

Els hereus d'aquestes peixateres foren en Sebastià Fuster “Niño”, amb la seva mare, na Francisca "Menga", que compraren un Land Rover, i n'Antònia Massanet, amb el seu espòs Sebastià "Porquer", que compraren una moto i un carretó. Ells, a més de a Capdepera, anaven a vendre peix a Artà i a Son Servera.

A la dreta de la foto de la plaça de l’Orient, es pot veure parcialment el cobert per a vendre peix els dies de mal temps.