Premis 31 de Desembre
   amb presència gabellina





La situació del català a les nostres illes és de tots coneguda: els usos socials reculen de manera evident, com a fruit de causes també prou conegudes i explicades.

En el passat immediat hem assistit a distintes formes de comportament per part de les institucions balears, en relació a la llengua pròpia, des del menyspreu a la deixadesa, passant per alguna etapa d’intentar, no sempre amb èxit, de redreçar la situació. I avui? Avui, a l’espera que determinades actuacions es concretin, ja podem dir que ens trobam en una etapa inèdita d’inversió d’objectius. Ara, els nostres representants polítics, en compte de treballar a favor del català, d’acord amb allò que marca la legislació vigent, s’hi mostren bel·ligerants i estan prenent mesures en sentit contrari i que, per tant, contradiuen la legislació mateixa. “Els poders públics de la Comunitat Autònoma adoptaran les mesures pertinents i proveiran dels mitjans necessaris per al coneixement i ús de la llengua catalana en tots els àmbits i activitats de la vida social”, això diu la Llei de Normalització Lingüística, que no és precisament el que s’està fent. I no entram en els detalls de l’articulat de la mateixa llei, per no cansar-vos.

Televisió, ràdio, escola, cultura, administració..., el govern Bauzá l’ha empresa contra el català. Ara mateix, la supervivència de la nostra llengua no tan sols no compta amb una acció de suport, decidida, de l’administració, sinó que aquesta s’hi mostra bel·ligerant i, fent defecció de les seves responsabilitats, l’està arraconant sense pietat. Per tant, en moments d’especial gravetat, com el present, els sectors més dinàmics de la societat hi ha de fer front amb decisió i valentia, com ja van fer en el passat. És hora de plantar cara.

I a l’hora de plantar cara, hem comptat i comptam amb l’Obra Cultural Balear, que ha estat, des de la seva creació, l’estendard que ens ha guiat. No oblidem que l’O.C.B., l’any que ve, assolirà 50 anys d’existència, que equivalen a mig segle de lluita, de conscienciació i de feina a favor de la nostra llengua i la nostra cultura. Aquesta és una dilatada trajectòria que l’avala, però és també, bàsicament, un projecte sempre lligat principis i a valors que tenen a veure amb el seny, la racionalitat i la reflexió. Sense oblidar la tasca de reconeixement públic de l’aportació dels col·lectius i les persones que han destacat en la salvaguarda de la identitat cultural i lingüística d’aquesta terra.

Els PREMIS 31 DE DESEMBRE, des de fa 25 anys, s’han erigit en l’aparador tant de la feina de l’Obra com d’aquesta aportació a què ens hem referit. Uns premis de prestigi, amb una nòmina en què figura el bo i millor de la nostra cultura, i que, per tant, omplen de legítim orgull els que en són destinataris. Com ara MARIA ÀNGELA MELIS, la dinamitzadora lingüística de Capdepera, que serà destinatària d’un dels premis de la present edició. La seva tasca, al marge de les competències laborals d’abast estrictament municipal, s’ha adreçat especialment al voluntariat lingüístic, en programes d’acollida i inserció lingüística de persones nouvingudes no catalanoparlants. Bé podem dir que Capdepera, gràcies a na Maria Àngela, ha estat pionera en aquest tipus de programes que avui són habituals arreu de Mallorca. A ca nostra, per cert, el voluntariat per la llengua es va posar en marxa sota un govern... del PP! Certament, les coses han canviat molt.

Per tant, des de la satisfacció que aquest guardó ens procura a tots, volem una vegada més felicitar efusivament la guardonada, a la qual acompanyarem aquest dissabte dia 17, en l’acte de lliurament del premi, que tendrà lloc a l’auditori de Sa Màniga, a partir de les 21 hores.

Gràcies a persones com na Maria Àngela, podem pensar que no tot està perdut.