Cent dies després de les eleccions autonòmiques hem assistit a un rosari de declaracions d’intencions per part del Govern i del Consell que suposen un menyspreu als ciutadans de Mallorca que no viuen a Palma i que, respecte als que vivim al Llevant, significa convertir-nos en ciutadans de tercera o allò que s’anomena la perifèria de la perifèria de la perifèria. Ens explicarem:

Han manifestat que les prioritats per dur a terme aquesta legislatura són: el palau de congressos, el segon cinturó i la reforma de la platja de Palma.

Al mateix temps, han renunciat a executar, o han decidit suprimir o no finalitzar, tot uns seguit de serveis necessaris, llargament reivindicats i ja iniciats: el tren Manacor-Artà (i la seva posterior prolongació fins a Cala Rajada), l’ampliació de l’Hospital de Manacor, els ajuts a entitats que treballen amb discapacitats o la Fira de Teatre de Manacor.

Què pretenen amb aquesta política? Que tot passi per Palma? Quin concepte de Mallorca o de comunitat hi ha al darrere? La creació d’una capital macrocefàlica, amb un creixement desmesurat i sense cap direcció, cada vegada més inhòspita i inaccessible, vol dir pensar i actuar sols en funció dels que viuen a Palma, ignorant les necessitats de serveis d’aquells que en viuen més lluny però que aporten com els altres el seu treball i els seus imposts.

Aquí és on ens hem de demanar: És bo aquest model? A qui beneficia?

La resposta és clara: el desequilibri territorial no sols és injust a nivell teòric, ja que es trenca el principi democràtic que implica que tots  els ciutadans tenguin els mateixos drets, serveis i obligacions, sinó que a la pràctica empobreix totes les dinàmiques econòmiques, socials i culturals i, per tant, posa en perill la cohesió social.

L’equilibri social, a més de ser una mesura ètica, també ho és econòmica, social i cultural. Per tant, també té una estètica molt particular.

Ara mateix no serà un objectiu fàcil aconseguir que tothom, visqui on visqui, tengui els mateixos drets i possibilitats d’accés als serveis públics, com a garantia de benestar i de desenvolupament de les nostres viles i ciutats

L’equilibri territorial cerca la igualtat d’oportunitats entre ciutadans, independentment del seu lloc de residència. Cal caminar cap a la distribució equitativa en la generació de riquesa i de rendes, independentment de la ubicació en el territori, i cap a una millora de la qualitat de vida de les persones de Mallorca.

Els greuges, ara mateix, són molts i molt greus. Ja hem vist com és de fàcil suprimir allò que ja teníem adjudicat i, per tant, caldrà la mobilització per a  reivindicar-ho, perquè ningú no ens regalarà res. El problema dels nostres governants és que ens ignoren perquè no ens coneixen. Els nostres representats locals han fet poca feina al respecte.

Idò donem-nos a conèixer. Hi ha prou feina per a tothom. Abans de les eleccions se'ns convocarà a una manifestació pel tren de llevant. Ningú no hi pot faltar. Ens han d'escoltar. No podem callar. Ens hi jugam no sols el nostre futur sinó els dels nostres fills i néts.

Som-hi!