Un sistema que tot ho preveu
El proper dissabte, si no hi ha res de nou, UCAP i PSOE donaran forma al seu acord de governabilitat i, en un ple extraordinari convocat a l’efecte, Rafel Fernández Mallol serà elegit nou batle de Capdepera, substituint Joan Ferrer, del PP.
Des del 22 de maig anam de remunta, dos mesos ja!, i encara hi hauríem d’afegir el període de campanya electoral, i tot per acabar governats per un batle no escollit pels ciutadans per a aquest càrrec. La nostra legislació electoral i de règim local, tan discutible en molts d’aspectes, ho preveu tot, inclús fets com aquest, de manera que les més insòlites situacions es resolen amb relativa normalitat i les institucions continuen el seu camí, com si res.
La “normalitat”, però, moltes vegades no és més que una barreja d’indiferència i de desconeixement de la realitat política. Això queda perfectament explicat en els comentaris que ens feien uns ciutadans, recentment, en el sentit que trobaven una barbaritat que hagués de governar dos anys el PSOE i després dos anys més el UCAP, ja que segons ells, en dos anys, no hi havia temps de fer res. Del pacte de govern compartit, no en sabien res, aquests ciutadans.
En aquest brou de cultiu, el fet que el batle no hagi estat elegit pels votants, passa per alt. Però, la veritat sigui dita, aquest no sembla un signe de “normalitat”, sinó tot lo contrari. Molt probablement, hi deu haver un bon grapat de ciutadans –per més que aquests siguin una minoria– que avui s’estan preguntant què hauria passat amb el PSOE, a partir d’una llista distinta de la que presentaren, i què hauria passat, concretament si no hagués encapçalat la seva candidatura en Tolo Alzina, amb una important estirada de vots que tothom li reconeix. No ho sabrem mai, això, ens trobam en el perillós terreny de l’especulació, ara bé, el dubte plana, inevitable, damunt la situació política que s’ha generat.
A tot això, en Joan Ferrer i el seu equip hauran estat els més efímers de la recent història democràtica de Capdepera, sense haver comès cap pecat més enllà d’una manifesta incapacitat per governar amb cap altra força política. Aquest aïllament, en bona mesura, és atribuïble a les mateixes sigles del PP, les quals han fet amples al seu voltant a força de colzades, com ha quedat palès també a nivell local. La seva tasca d’oposició, darrerament, ha assolit una duresa difícil de passar per alt. Aquesta solitud no presenta cap problema quan es té majoria absoluta, però quan es necessita companyia no resulta fàcil de trobar.
Sigui com sigui, ara es tracta d’assumir tots aquests fets, si no com a normals, almanco amb serenitat i grans dosis de bona voluntat. Després de dues legislatures en mans de minories, avui UCAP i PSOE estan en disposició d’envestir quatre anys des d’una majoria suficient, la qual els hauria de permetre tirar endavant un programa rigorós, amb la recuperació econòmica com a gran repte.
“Cap Vermell”, com sempre ha fet, queda a disposició d’uns i d’altres –govern i oposició– per a traslladar als ciutadans la realitat de l’Ajuntament. I a tots ells els demanaríem que no dubtin de donar com més informació, millor. Els problemes econòmics dificultaran la gestió del municipi, en els propers quatre anys, i tots tenim la responsabilitat d’ajudar a superar-los. Però, per això mateix, cal que tots sapiguem les coses com estan. En tot moment.
