A proposit  d’una
            conferència turística

Dissabte, 24 d’abril, tengué lloc la conferència “Dictadura, construcció del Paradís Turístic Mallorquí i Guerra Freda” a càrrec de Joan Buades, qui explicà els orígens del turisme de masses a Mallorca en el context dels fluxos de capital que, després de la II Guerra Mundial, recompongueren l’economia mundial.

Com assenyalà el mateix ponent, la història econòmica “oficial” no s’ha ocupat d’oferir una interpretació de l’economia mallorquina a partir  dels corrents financers internacionals i els seus lligams amb els poders polítics de la Dictadura. Aquesta nova línia d’investigació obre, pensam, un nou camp en el qual queda molt per investigar. Aquesta via promet una reinterpretació de la societat illenca de la segona meitat del segle XX que hauria d’ajudar a una més cabal interpretació de la Mallorca actual, mostrant possibles noves formes, avui velades pel desconeixement, d’encarar la crisi del model turístic actual.

Òbviament, i com era d’esperar, no hi assistí ningú del mon turístic (hotelers, comerciants, restauradors, agents de viatges, sindicats, treballadors dels sector etc.) la qual cosa ve a confirmar les sospites que la relació simbiòtica entre el món de l’empresa i el món universitari no passa de ser un tòpic dels discursos d’uns polítics que s’inventen una illa inexistent i hi viuen. Tot fa pensar que els mallorquins vivim resignats que el nostre futur es decideixi misteriosament per poders superiors d’enllà la mar i l’únic que ens resta és resar implorant misericòrdia al déu de l’economia.

I confiar que aquesta creença tan nostrada que com que a la gent li agrada molt viatjar, eo ipso aquest és un dret inalienable dels europeus i que per sempre més tendran recursos per fer-ho; i a més el que volem, de totes totes, és que venir a Mallorca passi de formar part del realisme màgic a convertir-se en una llei històrica objectiva universal.

Comprovat el desinterès per la comprensió raonada de la realitat social, ha de seguir l’Ajuntament subvencionat estudis? No estan els regidors traint la confiança dels electors en oferir-los uns serveis que no els interessen? No vivim anys de vaques flaques i hem d’estalviar?