Les escomeses d’ETA ens han descol·locat. Hem passat de ser una illa absolutament segura a una altra d’absolutament vulnerable. De sobte ens han entrat tots els dubtes, mentre els mitjans de comunicació esbombaven els fets, fins a cotes difícilment suportables. Poc després que el delegat del govern central, Ramon Socias, demanàs que la població no es deixàs arrossegar per la histèria, llegíem en un periòdic que “la tensió és enorme i creix la por”. El president Antich, de la seva banda, feia crides a la serenitat i la calma.

   Però és por, allò que sent la població? No n’hem sabuda detectar. Una certa preocupació, sí, però, por? I encara diríem que la preocupació, bàsicament, és filla de la sensació de fracàs total que l’Estat ha assolit en el tema ETA. La gent amb qui parlam, més que res, està emprenyada perquè veu com passen anys i dècades, i el problema no duu traces de resoldre’s. Ni l’acció policial, ni la guerra bruta, ni la col·laboració francesa, ni alguns intents de diàleg, ni les grandiloqüents declaracions dels polítics han aconseguit resoldre la qüestió. I si tots som Estat, aleshores tots podem sentir-nos avergonyits de la pròpia incapacitat.  

    D’altra banda, les exigències que se’ns fan que l’actuació d’ETA no capgiri les nostres formes de viure, haurien de passar per no parlar-ne hores i hores i més hores, perquè això és el que volen els terroristes. De fet, en aquestes tres últimes explosions del diumenge dia 9, quants n’hi ha que en sabrien res, si no fos per la premsa, la ràdio i, sobre tot, la televisió, o per alguna retenció del trànsit de vehicles? Pràcticament ningú. S’ha elogiat molt la tasca d’IB3, però aquesta cadena, amb la seva insistència, ens ha ficat dins al moll de l’os uns fets que gairebé ens podrien haver passat desapercebuts. Pensam que ens han angoixat més enllà del que seria raonable. El mateix passa amb els turistes: segurament la majoria en va tenir notícia més aviat des dels països d’origen, que no a Mallorca mateix. Quants d'aquests turistes en foren testimonis directes, de les explosions? N’hi hagué qualcun?

   I ja no deim res de Cala Rajada. Per a nosaltres, aquestes explosions no ens són més pròximes que si s’haguessin produït a Zamora, per posar un exemple. A no ser que, amb l’alguer que s’ha mogut, algun turista, en comptes de venir aquí, decidesqui anar-se’n a Egipte o a Turquia, allà que no hi passa res mai. De fet, coneixeu algú que deixàs d’anar a Benidorm, Fuengirola, Santa Pola, Muchamiel o Roses, després que aquestes destinacions turístiques fossin atacades per ETA?

   Volen normalitat? Aleshores que polítics i mitjans comencin a predicar amb l’exemple.

   I a veure si entre tots ho resolem, d'una vegada.