L’Agulla, de ser un dels nostres principals actius turístics, ha passat a ser un problema greu. La pèrdua d’arena, d’uns anys ençà, ha estat progressiva i sense que, temporada rere temporada, se’n detectin símptomes de regeneració natural. Distints temporals i algunes actuacions desafortunades que han danyat greument el sistema dunar en serien els responsables. Aquesta situació ha encès les alarmes del sector hoteler, que tem que la imatge actual de la platja més emblemàtica de la nostra costa pugi incidir negativament en els mercats emissors.

Davant el fet inqüestionable de deteriorament de l’Agulla s’hi donen dues actituds clarament diferenciades. D’’una banda, els conservacionistes, que voldrien que la naturalesa restituís allò que la naturalesa ha fet malbé; segurament aquesta és l’aposta més assenyada i l’única que podria garantir solucions de més llarga durada. A l’altre costat hi tenim un sector econòmic, el turístic, que no es pot permetre una platja que no es trobi en perfectes condicions; per tant, l’exigència és clara: regenerar Cala Agulla, artificialment i de manera immediata.

 

És evident que les distintes institucions polítiques que hi tenen alguna cosa a dir també aposten per la regeneració artificial, de manera unànime. A partir d’aquest fet, el consens hauria de ser absolut. Però no. Per un costat i amb estudis a la mà, Conselleria de Medi Ambient i Ajuntament de Capdepera consideren que la solució menys agressiva passa per l’extracció d’arena de la mateixa platja. Al davant, la Demarcació de Costes, quan semblava que també aquest organisme acceptaria la proposta, ara se’n desmarca i opta per dur arena de Banyalbufar, sense oferir cap explicació a l’opinió pública, per més que distints mitjans de comunicació bé que han intentat conèixer-ne els motius, sense resultat.

A més de l’oposició del Govern i de l’Ajuntament a la solució de l’arena de Banyalbufar, el GOB i l’Ajuntament d’aquest darrer municipi també s’oposen frontalment a l’extracció d’àrids d’aquella zona. El batle banyalbufarí ha afirmat que està disposat a arribar als tribunals, si ve el cas. Quant al grup ecologista, en aquesta mateixa pàgina podeu llegir el comunicat que ha emès al respecte. També el PSM-EN ha emès un comunicat contrari a tocar els sediments arenosos de Banyalbufar.

Dies enrere, quan ens férem ressò de la decisió de la Demarcació de Costes, expressàrem els nostres dubtes que aquesta respongués a criteris estrictament tècnics. Ara, davant la resposta unànime contra les seves intencions, pensam que és arribada l’hora que el departament que representa Celestí Alomar, en comptes de refugiar-se en un silenci sospitós, doni la cara i expliqui clarament els motius que avalen la determinació de dur arena de Banyalbufar fins a l’Agulla, i avalar-la amb informes convincents. Si més no, aquestes explicacions haurien d’arribar a les altres institucions implicades, a fi que aquestes les puguin transmetre als ciutadans. No oblidem que, en definitiva, som nosaltres els que haurem de pagar la festa, i aquest fet es mereix un respecte.