PARLEM-NE

(BAIX ELS EFECTES DEL XAMPANY)

En la societat actual, aspectes nuclears de la política són privatitzats, buidant l’Estat de competències d'acord amb la narració hegemònica neoliberal. Els bancs centrals son autònoms respecte del poder polític, les privatitzacions de serveis públics estan a l’ordre del dia, les polítiques econòmiques sobiranes son mediatitzades pel FMI, el BM o l’OMC, la pressió dels lobbys sobre el poder legislatiu és considerable, les grans corporacions escapen a la fiscalitat, etc. La tabulació dels ramats humans ha deixat d’esser monopoli exclusiu de l’Estat i està passant a organismes autònoms i empreses privades.

En una societat despolititzada sota l’hegemonia neoliberal, la democràcia esdevé un aparell formal d’elecció d'elits governants collades pels poders privats, en la qual els electors-consumidors fan paleses les seves preferències en el mercat polític a través de processos electorals. És la translació del «m’agrada» de Facebook, que a res compromet, al món de la política (un clic que no duu aparellat  deures ni drets i queda al marge de la responsabilitat i per tant de l’ètica).

En un mercat amb electors-consumidors a un costat i amb polítics que poc tenen per oferir a l’altre, la lògica que s’imposa és la del show-business mediatitzat pels reality-shows polítics televisius i el màrqueting electoral en què els polítics reben el mateix tractament que les estrelles del pop o els futbolistes d’elit, amb fitxatges mediàtics inclosos. De fet, la capacitat discursiva d’uns i altres és indestriable. Així es va repetint el ritual electoral cada vegada més buit de contingut polític i més allunyat de la realitat dels individus digitals.

És el període electoral el més adient per parlar de política? Quan el circ mediàtic està en el clímax

del més difícil encara i els electors som víctimes del biaix de confirmació i segregam dopamina?

Que no decaigui!

Que continuï l’espectacle!