No ens podem sostreure a la notícia que publica “Cap Vermell”: “No és or tot el que lluu”. Resulta que Capdepera és el poble més pobre de les Illes Balears, una comunitat que, igualment, està perdent posicions en el rànquing de riquesa per capita. I el més cruel és que, pel que sembla, aquesta pobresa es refereix als treballadors, ja que no s'hi inclouen els resultats empresarials.
Ens resulta inevitable, llegint la notícia, associar les dades al motor que sosté la nostra economia, el turisme, però no sabem com explicar el fenomen que ens està menant a l'enriquiment d'uns pocs i a l'empobriment de la majoria. Ja ho va dir Pere Sampol, que la nostra comunitat no crea riquesa, sinó rics. Deu ser això.
Mentre estam amb aquestes disquisicions, l'ordinador ens mena a un article de Judit Carrera al diari “Ara”. Aquesta expertava treballar a l’Oficina d’Anàlisi i Previsió de la UNESCO, encarregada dels estudis de prospectiva en els àmbits estratègics, i actualment és la cap de debats i conferències del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona. I és que alguns dels arguments que Carrera exposa en l'article esmentat potser ens poden ajudar a il·luminar aquest embull.
L'articulista compara la situació de Venècia i Barcelona, després que la ciutat italiana hagi estat advertida precisament per la Unesco de ser “inclosa a la llista de Patrimoni Mundial en Perill. Si es confirmàs, Venècia passaria a compartir rànquing amb ciutats destruïdes per la guerra com Alep i Damasc”. Diu, també que “és fàcil traçar paral·lelismes entre Venècia i Barcelona, dues de les ciutats europees que, juntament amb Amsterdam, tenen una desproporció més elevada entre visitants i residents”. I encara continua: “Els efectes de tanta pressió són coneguts: impacte en el teixit urbà, pèrdua de població (Barcelona n’està començant a perdre a l’Eixample, símbol de la classe mitjana), monocultiu econòmic, contaminació dels creuers, augment dels preus de l’habitatge o empobriment de la identitat local.”
Ens resulta inevitable, llegint aquests comentaris, pensar en les Illes Balears, en Mallorca, en Capdepera... Diríem que estam patint tots els efectes negatius que s'esmenten més amunt i, pel que ara hem sabut segons fonts de l'Agència Tributària, també patim els efectes de l'empobriment de la població. La qual cosa, a més de paradoxal (si més no per a inexperts com nosaltres), resulta altament descoratjador. Segurament, un expert economista ens donaria raons d'aquesta aparent contradicció, però ara mateix la nostra capacitat d'anàlisi no hi arriba, i per tant, anam a les conclusions simplistes: la doblerada que se suposa que gairebé 15 milions de visitants deixen a les Balears en conjunt, i a Capdepera en particular, no arriben a totes les mans, o, en tot cas, hi arriben de manera excessivament desigual.
Els problemes mediambientals i l'esgotament de recursos (enguany amb l'evident maldecap de l'aigua) són un capítol a part. Per ara ens quedam amb la dada demolidora: Capdepera, un empori turístic, té la renda per capita més baixa de la comunitat i, conseqüentment, es troba en el furgó de coa de l'Estat. El lloc 61è de les Balears i el 1504è en el conjunt d'Espanya no són per penjar-se medalles, que diguem.
Coses del mercat!
