En el plenari del passat 5 de maig, el PP expressà en veu alta la pregunta que tots ens feim: quin destí li espera al casalot abans ocupat per l’Ajuntament? El plenari, per unanimitat, decidí consultar els veïns.

El que aquí ens importa és discutir si els veïns seran consultats en qualitat de ciutadans o d’electors, saber si la seva decisió serà vinculant o no.

En un altra pas de rosca cap a la banalització de la democràcia, entesa com la governació a través de les enquestes, s'està posant de moda que els polítics defugin de les seves responsabilitats, demanat el parer a la gent sobre les més diverses qüestions, com si de la suma aritmètica d’opinions en resultàs l’interès general. Estam a la democràcia dels electors, cèl·lules aïllades d’una no-societat que s’expressa com a satisfacció egoista d’interessos.

El destí de l’edifici de la plaça del Sitjar dependrà de la informació que siguem capaços d’arreplegar. Del caràcter que se li vulgui donar al barri, residencial o comercial, dels seus usos permesos, per a vianants o no. De les necessitats d’espai per part de les distintes regidories i de la idoneïtat de la ubicació. De calcular les futures carències i usos d’edificis públics, dels costos de rehabilitació, etc.

I aquesta és la feina dels regidors, els quals han de fer públiques les informacions tècniques sobre les distintes maneres d’intervenir urbanísticament en la zona, sobre les necessitats d’espai de les seves àrees de govern, sobre els costos de les distintes alternatives. I és la feina dels partits polítics, cadascun des de la seva singular sensibilitat, fer propostes d’intervenció i, finalment, si es vol aprofundir en la participació amb una ciutadania informada, acceptar que aquesta tingui l’última paraula, fruit d’un debat públic en el qual, per decantació, emergeixi l’interès comú.

Democràcia o populisme?

Quedam a l’espera...