Des de sempre, les places han ocupat un lloc privilegiat en el si de les poblacions, la seva importància per a la vida comunitària sol esser bàsica. Són espais de socialització. La seva finalitat és facilitar la vida en comú, esdevenir el lloc on es desenvolupen litúrgies públiques i punt de trobada dels ciutadans. D’aquí la importància que el seu disseny les faci acollidores i harmonioses.

Les places compleixen funcions simbòliques importants per a la comunitat, hi tenen lloc funcions religioses, cíviques i socials (s'hi celebren festivitats, commemoracions, manifestacions polítiques, activitats culturals, jocs, etc.) i s'hi erigeixen monuments i escultures relacionades amb la vida i història de la població que donen continuïtat i sentit a la comunitat que l’habita.

Al voltant de les places s’origina l'activitat econòmica que els dóna vida quan estan envoltades de comerços, bars, petits industrials, despatxos, entitats financeres, etc., que hi fan confluir la gent, i ja no diguem els dies que estan ocupades per les paradetes dels placers.

Solen esser un dels espais urbans que donen personalitat als pobles, ja sigui pel seu disseny i/o pels edificis que les envolten. Tothom recorda nom de pobles per les seves places i hi ha places que per si soles fan que un poble sigui singular.

L’origen de les places dures es troba en el corrent arquitectònic brutalista; nom que, en contra del que pugui semblar, ve del francès "béton brut" (formigó brut), que sorgí en els anys 50 del segle passat i que es basa a deixar a la vista els materials de construcció emprats.

A Cala Rajada, la plaça dels Mariners s’ha convertit en una mostra de brutalisme passat de moda (precisament quan pertot arreu hi ha un moviment urbà de reconversió de les places dures en blanes) que res aporta ni a l’urbanisme ni als seus habitants ni als visitants. Una plaça com qualsevol altra que marfon el caràcter del nucli urbà. Un “enlloc” intercanviable per qualsevol altre de qualsevol altra ciutat, restant més que afegint valor al patrimoni urbanístic. Una passa endavant en la despersonalització de Cala Rajada i en la desculturació i homogeneïtzació de les societats encabides en un cosmopolitisme xaró.

Una vegada tallats els arbres que circumdaven la plaça, i que en part ocultaven les façanes, ha quedat al descobert que els edificis que l’envolten no contribueixen a dotar-la de caràcter, sinó que més aviat l’empobreixen. S’ha dissenyat la plaça emprant una plantilla que tant serveix per a Cala Rajada com per a Albacete, sense valorar i integrar l’entorn, ni tan sols el més immediat, les façanes que aboquen a la plaça. Un desgraciat exemple de llibre de com una intervenció conscient i planificada sobre un espai urbà l’empitjora respecte a una situació anterior, sorgida per acumulació de decisions sense pla director preconcebut. La saviesa acumulada al llarg de segles en la construcció d'urbs, sobretot per l’home mediterrani, enfront del coneixements dels tècnics de l’era moderna.

I, per acabar-ho de rematar, just davant, on comença el passeig Marítim, algú dels qui pensen que la cultura es ven a quilos hi plantà una gasòfia d’acer inoxidable que res te a veure amb la història local ni amb la identitat de Cala Rajada.

La retirada del caramull de pedres d’enmig de l’antiga plaça és l’única justificació possible, però ni la falta o manca de posada al dia dels coneixements dels projectistes ni el programa urbanístic dels polítics que l’avalen, en tenen, de justificació.