UCAP ha conformat, al llarg de molts d'anys, un dels elements distintius de la política gabellina. Al voltant d'una part significativa de l'empresariat local, es va bastir una formació de centre-dreta que ha governat molt en aquest poble i que, tot i no representar directament el sector hoteler, sí que n'ha estat una corretja de transmissió d'influències. I no sempre han estat els seus màxims responsables ideològics els que han donat la cara, sinó que sovint ha empès cap a llocs de representació al que podríem qualificar de “segones espases”.

UCAP s'ha vestit, en la seva trajectòria, a més de amb la seva vocació municipalista, de partit “mallorquinista”, respectuós amb la llengua i la cultura del país. La seva autoproclamada centralitat li ha permès negociar, i governar, tant amb PSOE com amb PP, i sempre ha sabut aprofitar aquesta pretesa equidistància en benefici del grup. Però també és cert una certa ambigüitat ideològica, que ha caracteritzat l'actuació d'UCAP, ha fet possible la governabilitat del poble en molts de moments.

Però aquesta legislatura que ara està a punt d'acabar, que ja començà malament per al partit amb la inesperada baixa de Biel Torres, ha estat un desfer calça. Després seria Joana Llull, la que desapareixeria del consistori. Posteriorment, Albert Llull renuncià a assumir el període de batlia que s'havia pactat amb el PSOE. Sense donar-ne mai explicacions convincents. Ara, per acabar d'enllestir la feina, anuncien que no es presentaran a les properes eleccions.

No sabem si es tracta d'un adéu definitiu o temporal. Sigui com sigui, aquesta és una cruïlla gairebé inèdita en el panorama polític de Capdepera, ja que dibuixar un horitzó sense UCAP, tan present com s'ha fet durant moltes legislatures, ens resulta difícil d'imaginar. Segurament, la resta de partits, sense excepció, es voldrà irrogar la legitimitat de representar l'electorat que ara es queda orfe i hom anirà a la caça d'aquesta bossa de votants. Però és ben probable que, com passa sempre, dins el sarró d'UCAP i de qualsevol altre partit – al marge de fidelitats més o manco convençudes o circumstancials – hi hagi un poc de tot.