Això és mel
El passat dilluns, dia 13 d'octubre, IB3 va emetre el programa “Això és mel!”, en aquesta ocasió dedicat al nostre municipi, abastant de Canyamel a sa Mesquida, passant per totes les platges i cales, racons emblemàtics i monuments significatius. Un programa de clara vocació gastronòmica però que, al mateix temps, es preocupa per divulgar el patrimoni cultural i paisatgístic dels llocs que visita. Toni Gomila, Tomeu Caldentey i Pau Cavaller traçaren un recorregut prou significatiu del que és i ofereix el nostre poble.
Tothom amb qui n'hem parlat ens ha manifestat la seva complaença pel que va veure. Complaença, però també sorpresa, perquè sorpresa produeix veure tot plegat l'ampli espectre d'opcions de tota mena que Capdepera ofereix al visitant. Als nostres ulls s'obria allò que, perquè ho veim cada dia, acaba per passar-nos desapercebut: un paisatge excepcional, platges de gran bellesa, una oferta gastronòmica variada i de qualitat, establiments hotelers amb encant
, un patrimoni cultural, històric i etnològic privilegiats... I veient tot això amb ulls d'altri, des de fora, molt més objectivament del que som capaços de fer-ho nosaltres de dins estant, acabàrem congriant un cert sentiment de frustració.
, un patrimoni cultural, històric i etnològic privilegiats... I veient tot això amb ulls d'altri, des de fora, molt més objectivament del que som capaços de fer-ho nosaltres de dins estant, acabàrem congriant un cert sentiment de frustració.Frustració? Sí, perquè mirant al nostre voltant, als municipis turístics amb qui competim per un segment del mercat, des de Son Servera a Santa Margalida, donant la volta a tota l'illa, ens adonam que cap d'ells, en el conjunt del que pot posar dins l'aparador a l'hora de mostrar-se al món, ens treu avantatge. Més aviat al contrari, pensam que la majoria de municipis turístics de Mallorca ens comprarien bona part del que Capdepera ofereix a mans plenes.
Aleshores, per què consentim que hi hagi zones que ens passin la mà per la cara, quan la seva és una oferta sensiblement inferior la nostra? Per què hem de malvendre tot aquest bagatge cultural, històric, gastronòmic i paisatgístic, mentre que altres indrets amb molt manco per oferir es mantenen en un segment del mercat notablement superior al que accedeix Cala Rajada? En què fallen els nostres gestors turístics – dels dels professionals als polítics – quan consenten que un indret privilegiat com el nostre s'associï a la disbauxa i a un laissez faire que no ens està duent res de bo? Com així tanta manca d'autoestima?
Sí, “això és mel”, però no ho estam venent com si es tractàs de patató ?
(Si algú s'ho va perdre, diumenge al matí es torna a emetre aquest programa. I si no, esperau que Cap Vermell el pengi.)
