Un equip de govern?
Quan el curs polític es troba a les acaballes i s'acosten temps d'exàmens, per ca nostra el panorama resulta si més no confús. Especialment pel que fa al mal anomenat – en aquests moments – equip de govern. I és que el nostre Ajuntament, ara mateix, és qualsevol cosa tret d'un equip. Molt al contrari, l'aspecte que fa la coalició PSOE-UCAP és la de dos bàndols que s'ignoren l'un a l'altre, quan no és que s'enfronten directament.
Aquesta serà una legislatura que ens deixarà un reguitzell d'actuacions que bé es mereixen passar a la modesta història de la política local i que, totes plegades, conformen un corpus d'un gruix digne de consideració. I gairebé totes elles de caire negatiu. Una legislatura que, entre d'altres ensurts, ens haurà duit la mort política de Tolo Alzina, Biel Torres, Sebastià Sureda, Joan Ferrer..., tots ells cridats en el seu moment a protagonitzar el lideratge del municipi i que finalment han anat quedant a la cuneta, voluntàriament o no.
En aquesta recta final de legislatura a què ens referíem al començament, assistim a un petit desgavell municipal – o no tan petit –, en què passen coses que ens menen de la sorpresa a la incredulitat. Com ara les presses per engegar projectes urbanístics per als quals sembla que no hi ha hagut temps en els nou mesos precedents. La plaça dels Mariners, sense anar més lluny: una reunió convocada a corre-cuita aquesta setmana passada, que hauria d'haver estat per a copsar l'opinió dels ciutadans, no va ser sinó un intent de donar a conèixer un avantprojecte en què tot sembla decidit, inclosa la pràctica desaparició de qualsevol vestigi d'arbrat i fent una passa més cap a la desertització dels nostres nuclis urbans. O el descontrol en matèria de festes, on sembla que el desajust pressupostari és de més de 40.000 euros, no se sap ben bé per quin motiu (bé, quatre castells de focs artificials, tres d'ells a Cala Rajada, sí que poden justificar un bon grapat d'euros, a més de demostrar moltes ganes de cremar pólvora). O aquesta alegria en despeses a les quals tan refractari s'havien mostrat el batle i regidors, com la Mostra de la Llampuga, a la qual s'ha passat de negar-li el pa i la sal a fer-se càrrec de tot el seu pressupost. O aquest Mes del Turista, farcit d'actes que s'haurien fet igualment i que tan poc atractiu han demostrar tenir per als turistes, i que a més han servit perquè ens endossassin uns elements divulgatius certament mals d'empassar, amb el castellà per bandera i una iconografia més que discutible.
En fi, que s'apropen eleccions i és com si haguessin entrat les presses. Però ja se sap que les presses són males conselleres. I si a més cadascú juga per a ell mateix...
* Nota de redacció
Al final a Cala Rajada només han hagut 2 castells artificials, un pel Carme i un altre per Sant Roc ( el tercer del mes del turista s'ha suspès per mal temps) i el tercer és el de Sant Bartomeu.
