Joan Ferrer “Prebe”
El batle de Capdepera esbombava a tort i a dret, des de l’inici de les festes, que abans d’acabar-les esclataria una bomba informativa a l’Ajuntament... Al final tothom deia: “Ah!, lo d’en “Prebe!” Això se sabia, sols era qüestió de temps. Per tant, aquesta presumpta bomba ha quedat en un petard d’aquells que, de petits, en dèiem “borratxos”, però aquest, a més, quan ha esclatat ha estat femella!
Axí, doncs, assabentats del fet, podem dir que, de rebot, fórem els primers que ho publicàrem, sense tenir cap primícia. Tanmateix, per al que serveixen... El cap de la presumpta oposició, líder del PP de Capdepera al llarg de més de 20 anys i exbatle presentà la dimissió a través d’un mitjà de comunicació. Ni que fos el seu gabinet de premsa! Ell deu saber per què ho ha fet així, però, en qualsevol cas, ha perdut l’oportunitat d’anar-se’n com un senyor, per la porta gran. En realitat, s’ha acomiadat a la francesa, com la truita, per la porta del darrere. Després de tant de temps, sembla que ha volgut fer una botifarra als ciutadans de Capdepera i dir-nos: “Au, aquí vos quedau!” O millor: “Ara veureu el que es bo! Ara coneixereu de debò qui és en Joan Prebe!”
Cap Vermell ha intentat contactar amb ell i sols hem tingut el silenci per resposta. Sincerament, consideram que els nostres lectors, més de 1300 diaris a la revista-web i entre 3500-6000 a la setmana a través de Facebook es mereixien alguna cosa més, Capdepera, en general, també.
I ara vol liderar l’Associació Hotelera...
S’ha dit, i segurament amb raó, que l’empresariat hoteler, per les circumstàncies econòmiques tan especials d’aquesta terra, són alguna cosa més que un grup estrictament professional, per a convertir-se en un grup de pressió amb una influència decisiva sobre la classe política i, lògicament, en la presa de decisions que finalment ens afecten a tots.
A partir dels interessos propis d’aquest sector estratègic de la nostra economia, l’empresariat hoteler sempre ha manifestat una lògica tendència cap al conservadorisme. I tot i que els hotelers, més d’una vegada, han intentat situar-se al marge d’opcions polítiques concretes, també de manera reiterada – tant a nivell col·lectiu com a títol individual – han mostrar les seves simpaties per la dreta pura i dura, i molt especialment pel Partit Popular. El suport implícit i explícit per part dels hotelers a aquesta formació són tants i estan tan documentats que no cal que els recordem aquí i ara. En tot cas, són molt lliures de mantenir aquest recolzament al PP, per més que això contradigui de manera flagrant la presumpció de neutralitat que sovint s’autoatribueixen.
En aquest sentit, ara, en el poble, estam vivint un episodi realment cridaner. El fins ara cap de llista i exbatle de Capdepera pel PP, Joan Ferrer, renuncia a la seva acta de regidor per a postular-se com a canditat a la presidència de l’Associació Hotelera de Capdepera. I per més que en Joan es desvinculi formalment de la política activa, arribarà a l’organització empresarial amb el bagatge ideològic que suposa la seva llarga adscripció al PP i amb totes les connexions institucionals amb els cappares de la formació que ha anat teixint durant tants d’anys d’activitat. En Joan és un home del PP que haurà d’impregnar encara més, si això és possible, el tarannà de l’Associació Hotelera, per tal que aquesta, si hi havia algun dubte, exerceixi el seu paper de lobby de què hem parlat.
En Joan Ferrer ha estat batle i cap de l’oposició i, especialment en aquest segon paper, s’ha mostrat com un home vehement i combatiu, sense pèls a la llengua. Amb tota seguretat, la seva absència de la política activa, molt especialment escenificada en les seves intervencions a les plenàries del Consistori, es trobaran a faltar.
Pel que fa a “Cap Vermell”, tant ell com el seu grup sempre han tengut les portes d’aquesta casa obertes de pinte en ample i hi han publicat tant com han volgut. Darrerament, però, hem d’admetre que ens tenen marginat i els seus comunicats han deixat d’arribar-nos. Per acabar d’arrodonir-ho, com hem dit més amunt, del cessament d’en Joan Ferrer com a regidor ens n’hem hagut d’assabentar indirectament (i això no ha estat obstacle perquè ens avançàssim a donar la notícia). Francament, ens sembla molt poc elegant, tot plegat, per dir-ho de manera suau.
