Dia 25 de novembre, en el marc del Dia Internacional de l'Eliminació de la Violència Contra la Dona, se llegí el manifest institucional del 25N, a ses voltes de Can Creu d'Inca. La declaració institucional va ser llegida per la regidora de Benestar Social, Mireia Flaquer.

DECLARACIÓ INSTITUCIONAL 25N

Un any més ens trobam davant la necessitat de commemorar el dia internacional contra la violència cap a les dones. És una necessitat perquè, encara que voldríem no tenir motius per a alçar la veu contra aquesta violència, la realitat ens mostra el contrari.

Enguany es compleixen 20 anys de l’aprovació de la llei orgànica 1/2004 de mesures de protecció integral contra la violència de gènere. Aquesta llei, que fou aprovada per unanimitat de tots els Grups polítics al Congrés dels Diputats, va ser una llei pionera a nivell internacional, tant pel reconeixement d’una realitat que romania invisibilitzada, com per l’enfoc integral de l’abordatge d’aquesta xacra, incidint en la prevenció, l’educació, l’atenció social, sanitària i jurídica especialitzades i les prestacions econòmiques.

 Tots els dies de l’any exposem, des de les distintes sensibilitats i tendències polítiques, la nostra posició. Però, especialment avui, és un dia d’altura de mires. És un dia en què superem qualsevol tendència a marcar diferències en benefici de la manifestació conjunta, del consens i de la voluntat de totes les forces polítiques en la defensa dels drets humans. Perquè la violència, les violències cap a les dones, és una vulneració flagrant, tant dels drets humans (universals i reconeguts internacionalment), com dels drets fonamentals a la llibertat, a la igualtat, a la vida, a la seguretat i la no discriminació, recollits a la Constitució de 1978.

Durant aquests 20 anys, s’han donat grans passes en el desplegament d’aquesta llei quant a la prevenció, a l’atenció integral, la seguretat i la reparació de les víctimes, però no hi ha dubte que les institucions i les administracions públiques, dins el seu àmbit competencial, han de seguir lluitant contra aquesta violència.

Hem de seguir treballant per detectar les necessitats, cercar solucions, unir forces i seguir avançant. Hem d’adaptar els serveis que prestem des de les distintes administracions públiques a les diferents situacions i vulnerabilitats que presenten les dones, i hem de seguir fent feina per millorar la qualitat d’aquests serveis.

L’evolució social i cultural du temps. En ocasions, les fites es van assolint més lentament del que les situacions requereixen. És per això que hem de ser exigents i no defallir en aquesta feina conjunta, amb el compromís de seguir fent les passes necessàries.

Les distintes manifestacions de les violències: la física, la psicològica, l’econòmica, la vicària... amaguen una visió del món distorsionada i inacceptable a una societat lliure i democràtica com la nostra. Amaguen trets de superioritat, d’imposició de les idees emprant la força, de manca de respecte i de la concepció de que tenen dret damunt les dones, com si fossin part del seu patrimoni, com si fos normal o raonable o lícit imposar-se a una dona, sense tenir en compte la seva llibertat, la seva capacitat i ignorant la seva voluntat.

La societat que representem clama que ja n’hi ha prou de violència cap a les dones, que el punt de partida de les relacions humanes ha de ser el respecte i que no accepta una idea de societat que no parteixi de la llibertat, la igualtat d’oportunitats, el respecte als drets humans i la diversitat.

Cada vegada hi ha més persones sensibilitzades i conscients que la violència cap a les dones és un assumpte públic i que la solució no és negociable. Cada vegada som més les persones que deim alt i clar que no volem maltractadors a cap àmbit de la nostra vida i de la nostra societat. I cada vegada som més les persones que no volem dones víctimes que no sentin que estam amb elles. Volem que aquestes dones sentin que tenim cura de les seves necessitats, que les acompanyem en el seu procés de recuperació. Volem que sentin que des de les institucions feim tot el que està al nostre abast per a protegir-les, per ajudar-les a sortir de la situació de violència, a refer la seva vida i aconseguir una vida autònoma.

Mentre hi hagi una sola víctima, els representants polítics alçarem la nostra veu contra la violència cap a les dones.

Mentre hi hagi una sola víctima, des dels Consells insulars i el Govern de les Illes Balears destinarem els recursos necessaris a prestar els serveis que requereix l’atenció i acompanyament a aquestes dones i als seus fills i filles. Mentre hi hagi una sola víctima, dedicarem tots els esforços i posarem les eines des dels Consells insulars i el Govern de les Illes Balears per a sensibilitzar la població i eradicar la violència de les nostres vides.

Mentre hi hagi una sola víctima, tindrà sentit avançar en lleis que garanteixin drets i serveis que possibilitin que les víctimes puguin refer la seva vida després d’haver patit violència i exigir al Govern d’Espanya la continuïtat en la previsió dels fons del Pacte d’Estat per a dur a terme la necessària tasca de sensibilització i atenció, així com l’adequada i suficient dotació de recursos per a l’Administració de Justícia i per a Medicina Legal i Forense a les nostres Illes.

Aquest repte no és només polític, tampoc és només privat, aquest repte és de tota la societat, la mallorquina, menorquina, eivissenca i formenterera, però és un repte universal, i només des de la unitat de tothom en la defensa dels drets i llibertats de les dones arribarem algun dia aconseguir canviar la realitat i no haver de commemorar el 25N.