La reconversió del metabolisme socioeconòmic és essencial per fer front als conflictes socioecològics derivats de la turistització, segons un treball dels investigadors de la UIB Catalina Torres i Joan Moranta
El paper del creixement de la indústria turística en el deteriorament de la biosfera i, per tant, en la generació de conflictes socioecològics és responsable, entre d’altres, de la crisi climàtica, i planteja la necessitat urgent de reconvertir el model socioeconòmic de les regions turistitzades.
Aquesta és la idea per al debat que posa damunt la taula un article publicat recentment a la Revista de Economía Crítica per la doctora Catalina Torres, professora del Departament d’Economia Aplicada i membre del Laboratori Interdisciplinari sobre Canvi Climàtic de la Universitat de les Illes Balears (LINCC UIB), i el doctor Joan Moranta, científic titular de l’Institut Espanyol d’Oceanografia al Centre Oceanogràfic de les Illes Balears.
El treball presenta el cas de les Illes Balears com a exemple paradigmàtic de regió turistitzada, que pateix els impactes socioecològics que se’n deriven, i assenyala la necessitat urgent que aquestes regions planifiquin una estratègia de decreixement turístic que cerqui reduir el deteriorament ambiental per adaptar-se millor al futur de decreixement en l’ús de recursos i nombre de turistes que vendrà, vulguem-ho o no, cosa que exigirà, emfasitzen, canviar les regles del joc econòmic imperant.
Abans d'analitzar les Illes, així parlen dels impactes del turisme a nivell mundial:
"Els impactes ambientals generats pel metabolisme socioeconòmic inherent a el desenvolupament de la indústria turística no són pocs. Cal recordar que el turisme té una petjada ecològica substancial vinculada als propis viatges, al creixement urbanístic desmesurat, al consum excessiu de territori i recursos per part d'hotels i apartaments, habitatges turístics i infraestructures associades (com, per exemple, autopistes, ports i aeroports) i a les inversions relacionades amb l'activitat turística (Cadarso et al., 2015), així com a la massiva generació de residus, la destrucció del paisatge i pèrdua de terra fèrtil i la contaminació de l'aigua i el sòl. Una petjada ecològica de la qual, a més, es deriva no només un consum abusiu de materials, que converteixen el sector a responsable de les greus pertorbacions físiques que infringim al planeta, el que representa, avui, no només un problema ecològic de primera magnitud a escala global sinó el problema econòmic més delicat a llarg termini, des del punt de vista tant dels recursos com dels residus (Naredo 1999b), sinó, també, importants emissions de GEH.
Així, la petjada ecològica del turisme incorpora una petjada de carboni associada a el consum de béns i serveis turístics, que, entre 2009 i 2013, va créixer mundialment de 3,9 a 4,5 GtCO2e i va explicar el 8% de les emissions globals (Lenzen et al., 2018). I és que, com apunten Cadarso et al. (2015), el turisme és responsable, en el territori, d'emissions directes, derivades de la combustió de fuels majoritàriament pel transport terrestre i aeri, i d'emissions indirectes, generades durant la producció d'inputs demandats pel sector turístic, com l'electricitat, els productes agrícoles i aliments o els productes químics de neteja requerits per hotels i restaurants. D'altra banda, és responsable d'emissions importades, generades durant la producció a l'exterior de béns i serveis intermedis i finals per al consum turístic, com són les del transport aeri internacional i els dels combustibles fòssils importats.
L'evidència empírica demostra, doncs, que, contràriament al que es pensa, el turisme no és una indústria lliure de fums, ja que es tracta d'un sector intensiu en l'ús d'energia fòssil i materials. sense dubte, això és encara més rellevant quan s'analitza la seva contribució a la deterioració de la base de recursos i l'ambient i, per tant, a l'escalfament global, de les regions turistizades, més encara si aquestes tenen un pes important de turisme internacional, generador de més emissions de CO2 que el domèstic per l'ús intensiu de transport aeri (UNWTO 2008). Unes regions on, per cert, la intensificació de els conflictes ecològics ha anat en
paral·lel a la intensificació de desigualtats i iniquitat en el si de la societat, també característica de el patró de creixement turístic al llarg de el temps, com constata la informació aportada per indicadors de risc de pobresa, exclusió social o precarietat laboral. I on tampoc es pot obviar la situació d'emergència habitacional generada pel desenvolupament de la indústria turística, que ha potenciat encara més, amb l'impuls del lloguer de vacances, la naturalesa de mercaderia de l'habitatge contribuint a fer que els preus de compra i de lloguer hagin pujat fins a cotes inaccessibles per a molts residents. En definitiva, desigualtats i iniquitat que, en regions enormement turistizades, es traslladen a el conjunt de la comunitat (Borràs 2017) i es veuran, sense cap dubtes, agreujades pels impactes esperats de l'canvi climàtic sobre els drets humans, el clima social i el sistema democràtic (De Vílchez et al., 2018)."
Referència bibliogràfica i accés a l'article complet en pdf
Torres, C. i Moranta, J. (2020). La emergencia climática en economías turistizadas: la necesaria transición económica, ecológica y social como base para una mitigación efectiva. Revista de Economía Crítica, 30, segon semestre de 2020, ISSN 2013-5254.
