El passat 8 d'octubre, sobre les 4 del capvespre, a la platja de Cala Agulla, un dels socorristes d'aquesta platja va haver d'intervenir, només que en aquesta ocasió va tenir un final feliç per part de la família d'un nin de 5 anys de nacionalitat alemanya. Aquest infant no pogué d'aguantar els forts corrents, cosa que va alarmar la seva mare, que s'estava banyant al seu costat amb dos infants més, però que no va aconseguir retenir tots nins al seu costat. Immediatament, actuà uns dels socorristes, en aquest cas Ismael Gómez, també voluntari de la Protecció Civil del municipi de Capdepera, qui s'adonà que el nin no podia sortir d'aquest fort corrent que l'estava portant directament a les roques. Afortunadament, la víctima va mantenir-se conscient en tot moment i no va ser necessària la intervenció dels serveis sanitaris.

La versió del socorrista: 

Em trobava just a la vorera de la mar,  fent una volta de reconeixement del lloc, quan vaig observar que una dona estava amb tres nins  i que en la situació en què es trobava la mar seria difícil mantenir tres persones controlades en tot moment. Vaig estar mirant durant uns quants segons, perquè es dirigien cap a un lloc on estava prohibit el bany, i els vaig cridar l'atenció amb el xiulet, a fi que es moguessin cap a un altre lloc molt més controlat. Però la mala sort va fer que una forta onada se'n dugués el nin més petit directament cap a les roques. Tenia un company prop meu, però en aquell moment no m'ho vaig pensar dues vegades i vaig anar a socórrer la criatura, ja que la mare no podia fer res a causa dels forts corrents, i fins i tot a mi se'm va fer dur. L'actuació va ser ràpida, perquè sabia que el nin arribaria a les roques abans que jo, i així va ser, però afortunadament l'infant en va sortir il·lès i jo amb diverses esgarrinxades a les cames. Però només de saber que el nin estava bé, això ja em va donar més forces, com també els aplaudiments dels banyistes de la platja. La mare em va agrair la ràpida actuació diverses vegades i fins i tot em va donar 20 euros, que en tot moment vaig rebutjar, però ella em va obligar a agafar-los per tal que pagàs l'esmorzar dels meus companys, per seguir amb aquesta força!