S’Alzinar-futsal s’imposà a s’Illot- cala Morlanda
- Detalls
Bartomeu Maura i Muntaner a Cala Rajada
- Detalls
Any 1903: Bartomeu Maura i Montaner i el seu sa i fresc paratge de Cala Rajada.Antoni Flaquer “Coix”
Esperança Llabrés entrevistada al BRISAS
- Detalls
La victòria paulatina de la derrota
- Detalls
No, no hi cerqueu brins de triomfalisme. Ni tampoc una gregalada d'optimisme. A més, aquests estats no són inherents a la cosa. A l'essència, si voleu. Però he fet aquesta advertència tan admonitòria com innecessària no fóra cosa que el títol menàs a l'engany a algú. Coses dels oxímorons!
Sí, assistim, encara que sembli un contrasentit, a la victòria de la derrota. Ho ha demostrat gent molt més experta que no jo, que l'aplicació del famós 155 ha estat possible gràcies a una lectura inconstitucional de la Constitució. Ja ho saben: han implantat la doctrina que Aliança Popular volia introduir-hi i que va ser, en aquell temps d'il·lusions de fragàncies ben democràtiques, àmpliament derrotada pels constitucionalistes d'aquell temps. I ho han aplicat amb tots els beneplàcits del món. Començant per la Corona -ara diuen que va tristona, jo ho val!- i seguint per aquells hereus que l'any 82, encara els tenc frescs en la memòria, havien tintat les fosques parades de metro barceloní d'uns horitzons de blaus lluminosos, com qui espargeix una alenada d'esperança. És cert, que aquell mateix Felipe González ara ens apareix com una figura decrèpita, les mans brutes de calç i un futur alegre gràcies a unes portes giratòries que C'S havia de desengalfonar i, ja el veieu al reietó postís, no només les manté sinó que empeny el govern – gobierno- i els socialistes cap al retrogradisme més ranci i estantís.
També és cert que abans del 82 el ball ja havia començat i, aprofitant la solfa del coronell Tejero, els dos partits majoritaris del moment UCD i PSOE havien aprovat la LOHAPA, una restricció de les expectatives autonòmiques no fos cosa algun tricorni il·luminat hi tornàs.
Acaba de llegir l'article clicant damunt la icona:
Capdepera enregistrà vents de 112 km/h
- Detalls
La plaça de l’Orient s’embellirà per integrar-la en el disseny del nucli antic de Capdepera
- Detalls
L'ajuntament rebrà ajuda per a la reforma del carrer de l’Agulla
- Detalls
Yerma o la fecunditat teatral de la companyia actoral Sa Boira
- Detalls
Lorca torna al teatre de Capdepera de la mà dels directors Mateu Fiol i Bernat Pujol
Pàgina 762 de 1123
Aprovat el pressupost municipal pel 2025
Crònica (In)formal del ple extraordinari de dia 27 de novembre 2024
Aprovat el pressupost de 2025, marcat per un important augment en les despeses de personal
Comença el torneif de futbol sala de Capdepera. Temporada 2024/2025
Clica per ampliar la imatge
Presentació del llibre "La guía infalible de la intuición y su sincronicidad"
Clica per ampliar la imatgeI Concurs de relats contra les violències de gènere
Cap de setmana musical /1:/ Dissabte 23: Chicken sisters i The market band
Feim memòria històrica del Parc Natural de la Península de Llevant - 2
"El niño y el pulpo" un curt de Disney que comença a Cala Agulla
Cent-cinquanta manats de faies són a punt per l'Alei-alei 2024
Sant Bartomeu 2024 /22/ Les festes en 7 vídeos
La creu de fusta i la d'or i brillants
Per Miquel Piris
La crisi de l'habitatge és tan greu que avui Josep i Maria no haguessin trobat ni establia ni lloc on fermar l'ase. El bon Jesús, sense sostre ni bou, hauria mort d'hipotèrmia o víctima dels míssils amb què Israel capola bebès en aquest segon Holocaust.
50 mesures per revertir els impactes del turisme de masses en la llengua i la cultura
L’Obra Cultural Balear presenta 50 mesures a la Mesa per al Pacte Social i Polític per a la Sostenibilitat Econòmica, Social i Ambiental de les Illes Balear.
Turisme de masses, creixement demogràfic i sostenibilitat lingüística
per Antoni Llabrés, president de l'OCB
"La sostenibilitat lingüística i cultural no es pot deixar en mans del temps o la inèrcia; requereix un compromís ferm dels poders públics"
De cul de bòtil VII (1ª part). Trump, el nou Alcibíades?
.
per David Triay
El mon clàssic ja fa temps (segles) que fascina i, a vegades, fins i tot, enlluerna l’home contemporani de cada època, que cerca en els grecs i els romans l’origen de tot allò que l’envolta i que forma part de la cultura (en el sentit més ample de la paraula).
