TXOTX!
(la sidra, tal com raja)
Un cap de setmana a Sant Sebastià sempre pot resultar molt agradable. La ciutat és preciosa i té moltes coses per veure i per disfrutar, i si tens la sort de que t’acompanyi el temps i tens uns amfitrions com els que vàrem tenir nosaltres (Asun, Marijo i els seus amics ), la cosa ja augmenta fins a nivells difícils de superar.
Els costums són molt diferents dels nostres, la qual cosa fa encara més agradable la visita.
Una de les curiositats és que la gent fa molta vida al carrer, almanco molta més que nosaltres. Ens agradaria saber quantes persones hi ha dins les vivendes de Sant Sebastiá, perquè creim que quasi tothom és al carrer. Podem trobar moltíssima gent en el passeig de la Contxa, el Peine de los Vientos, el Boulevard, el Puerto de Pescadores, la “parte vieja”..: A la “parte vieja “ podem gaudir d’infinitat de “barets”, plens de gent , dins i fora del local, tastant “pintxos”, “zuritos”…..
Un altre lloc preciós és “la Bretxa” i principals avingudes i carrrers (La Libertad, Loyola, Zubieta...)
Una de les finalitats d’aquest viatge era visitar i sopar a una sidreria, en basc sagardotegia, i això és el que férem a Buenaventura, “caserio” situat a un poble molt a prop de la ciutat (Donosita), anomenat Astigarraga..
Algunes sidreries tenen tot l’any obert, però poder gaudir de la sidra de les “kupelas” sols es pot fer abans que es dugui a terme el seu embotellament. Estam parlant dels mesos de gener fins a abril o maig.
La sidreria que vàrem triar no és de les més grans, però per fer-nos-en una idea i per gaudir de la “festa” ja ens va estar bé, molt bé.
Aquesta sidreria tenia sis botes ( kupelas ) de fusta, d’un parell mallorquí de mils de litres cada una, de sidra jove . A devora les kupelas hi havia taules i bancs de fusta, tot això dins una sala gran, com de possessió, pareguda als cellers mallorquins , com “Sa Premsa” a Palma i d’ altres a Inca o Santa Maria.
Menú de sidreria: truita de bacallà, bacallà fregit amb pebres verds, ceba i alls, costella de bou (txuleton) de més de 10 cm de gruixa.. I les postres: formatge, confitura de codony (”membrillo”) i nous del país .
El trull comença quan t’asseus per sopar i, al crit de “TXOTX” , el sidrer endolla una claveta dins una aixeta que està a mitja altura de la kupela, per la qual surt la sidra a xorro, primet i viu ( molt important ) . Els comensals s’aixequen i van de cap a la kupela, formant una filera de gent, cadascú preparat amb al seu tassó per recollir i tastar la sidra. Una vegada engegat el “xorro”, un darrere l’altre posen al tassó per recollir el líquid, el recorregut de braç va de baix a dalt, procurant dur al tassó una mica tombat perquè la sidra xoqui amb la paret del vidre i que al final de la trajectòria ens quedi un ditet de sidra dins el tassó, amb una mena d’escuma característica d’aquest tipus de beguda.
Es beu d’un sol glop i després tornes a taula a seguir sopant.
Tot això fins al pròxim reclam de TXOTX, que indica que, altra vegada, es fa el mateix ritual. I axí un pic darrere l’altre, fins beure tota la sidra que es vulgui. Pots arribar a fer 15 o 20 viatges, és molt divertit.
Els comensals xerren i discuteixen sobre quina és la millor kupela, la que té la sidra més bona. En el nostre cas, la majoria de gent assenyalava la kupela número 5.
Per a nosaltres era la més bona, i cosa hi devia haver quan era la que manco obrien, i sols ho feien després de molta insistència per la nostra part. El personal de la sidreria semblava més partidari de despatxar-ne de les altres.
Fou una experiència molt agradable, inclús per als profans de la sidra, amb el quals ens incloem. Un menjar excel·lent, on triomfen el bacallà i la costella de bou.. Veritablement exquisits.
Contar-ho és una cosa i anar-hi, una altra, això segur. Nosaltres en sortírem molt contents.
Ah!, la sidra és novella, sense conservants ni colorants. És de baixa graduació i és més el trull que les conseqüències. Es pot beure tranquil·lament.
Tonyi Garcia i Vicenç Nadal
