Partir a fer unes etapes del Camí de Sant Jaume (Santiago) era una idea que ja covàvem feia estona. Enguany, aprofitant uns dies de les vacances de Pasqua, un grup de vint caminaires de Capdepera i Artà (i Andratx), dia 10 d’abril partírem cap a Palma per agafar l’avió que ens duria a Bilbao i, des d’aquesta ciutat, a Rocesvalles per carretera. La idea era fer les etapes del camí que recorren Navarra.

Dia 10 d’abril de 2009 (divendres)
   Malgrat les ganes de partir, qui més qui manco tenia present que les prediccions meteorològiques eren  més que dolentes. L’arribada a Bilbao ens les confirmen, plou tot el viatge fins a Rocesvalles, on arribats ja fosquet la cosa s’agreuja... comença a nevar! Per acabar d’adobar-lo resulta que el refugi es troba en reformes i a l’espai habilitat no hi ha prou places. Ho tenim clar!  Ens ofereixen  anar a una barracons, i acceptam... quin remei! I... sorpresa, resulta que els barracons estan més que bé, amb calefacció inclosa.

Dia 11 d’abril de 2009 (dissabte)
   L’endemà tot estava blanc. Preciós. Plegàrem i ens n’anàrem a berenar. Ficàrem els sacs en el cotxe de suport i cap a Pamplona manca gent. Ben tapadets, amb polaines i capelines, començàrem el camí. La primera part, amb nevada, després amb pluja persistent, i el camí ben enfangat. Tira, tira, arribàrem a Burguete i poc després a Espinal i Viscarret. Aquí ens aturàrem a berenar-dinar. Un grup decidí seguir per la carretera i d’altres continuaren pel camí, malgrat el temps. Així  pujàrem   el coll d’Erro, on gaudírem (és un dir, ja que per moments era un autèntic rierol) d’un itinerari i un paisatge meravellosos. De baixada passàrem per unes runes (Venta del Caminante) i acabàrem a Zubiri, travessant el seu pont gòtic, dit de la Rabia. De Zubiri (fi d’etapa) ens dugueren a Uharte, on dormírem (bon refugi, amb un personal molt eficient i amable). Una bona dutxa, (alguna sessió de fisio),  un bon sopar i a jeure.





Dia 12 d’abril de 2009 (diumenge)
   Ens aixecàrem, berenàrem  i  agafàrem el bus cap a Pamplona. A la capital navarresa visitàrem el casc antic i acabàrem al cafè Iruña, on férem un  altre berenar-dinar. Una mica tard,  començàrem l’etapa que ens havia de dur a Puente la Reina. Sortírem de Pamplona per la zona a Universitat, enfilant cap a la població de Cizur Menor i d’allà cap a la pujada de la serra del Perdón.  La pujada és contínua i sostinguda, però ofereix unes vistes precioses. Els camps verds, els poblets escampats, els Pirineus nevats al fons,  la ciutat de Pamplona...., tot es conjugava per fer de contrapès a l’esforç de la pujada. Ploure no plovia, però el cel estava ennigulat i feia vent.





   Ja a dalt, poguérem admirar la panoràmica  des del costat del monument als  Pelegrins i les grans torres dels aerogeneradors que s’escampen per tota la serra. Com sempre, allà dalt hi bufava el vent. 







   De baixada arribàrem als pobles d’Uterga, Muruzábal i Óbanos. A la sortida d’aquest darrer poble conflueixen els camins aragonès i francès, concretament a l’ermita de Sant Salvador. El darrer tram de l’etapa ens dugué a Puente la Reina, una bella ciutat on es troba l’impressionant pont  dels Pelegrins, una joia del segle XI. Arribàrem al refugi (també en obres), ens dutxàrem,  sopàrem,  i...  a jeure.

Dia 13 d’abril de 2009 (dilluns)
   Començàrem l’etapa a la localitat de Lorca, devora la bella església romànica (s.XII) d’El Salvador. El primer tram ens dugué fins a Estella, localitat on férem una volta per admirar el seu nucli antic (té molt per veure) i berenar-dinar. Amb la panxa plena començàrem  a fer camí cap a Irache. Aquest monestir va ser el més antic  hospital de pelegrins de Navarra, però ara és més conegut per la font de vi (i aigua) que ofereix als caminants. 





 Després el  camí és un viarany que discorre entre un bosc d’alzines i camps de vinya, fins al poble d’Azqueta i, després d’una agra pujada, fins a Villamayor de Monjardin i Los Arcos, on acabàrem l’etapa. Per cert, el dia resultà assolellat. Qui ho diria!



   A Los Arcos seguírem el ritual de la dutxa, el sopar i..., a jeure.

Dia 14 d’abril de 2009 (dimarts)
   A les 8 en punt havíem de ser fora del refugi, així que de bon matí anàrem al bar de la benzinera (únic obert a aquestes hores) i en un “dit i fet” l’amo ens preparà el desdejuni. Poc després partírem. Aquí el camí és més suau (això no vol dir pla)  i  la vinya hi senyoreja. El primer poble que trobam és Sansol (amb nombroses cases blasonades, com a quasi  tots els pobles que passàrem)  i poc després (gairebé es toquen), Torres de Rio. Aquí tornàrem a berenar-dinar. El poble té l’església romànica del Sant Sepulcre, molt interessant, coneguda per “la llanterna dels morts” (sembla que hi havia el costum  d’encendre una llanterna quan moria un pelegrí).



 La darrera part de l’etapa ens dugué a  Viana, passant per l’ermita del Poyo. Arribàrem al refugi de Viana quan començava a ploure.  A migdia ja havíem  fet la ruta, així que férem un dinar-dinar. En acabar férem un tomb pel poble. A l’hora de sopar, uns se n’anaren a veure el futbol i d’altres quedàrem a fer un soparillo  al refugi. I a jeure d’hora (això sí, en lliteres de tres altures).



 
Dia 15 d’abril de 2009 (dimecres)
   També havíem de sortir a les 8, així que ens aixecàrem prest i agafàrem un autobús cap a Logroño, capital de la Rioja. Visitàrem la ciutat i férem les compres, amb un temps una mica inestable (ara fa sol, ara plou). A les dotze ens recollí l’autobús que ens dugué a l’aeroport de Bilbao.  Durant el trajecte, definitivament, va ploure.



   A l’hora prevista, l’avió ens tornà a Mallorca.





















El grup de "pelegrins" a Estella

Per acabar unes imatges en vídeo




Un pelegrí