Singapur i Malàisia,
una petita aventura
(segona part)
una petita aventura
(segona part)
La segona part del viatge comença a Kuala Lumpur, l’endemà de tornar de Cherating. Si vàreu llegir la primera part d’aquesta petita aventura, recordareu que vaig dir que el motiu principal d’haver arribat a un destí tan llunyà era assistir a unes noces. Idò bé, a la capital malaia em vaig unir a una part dels convidats espanyols i als nuvis, tots ells acabats d’arribar, i també vaig tenir el primer contacte amb la família malaia de la núvia. El tracte que ens van dispensar supera qualsevol expectativa, de fet ens van instal·lar a uns magnífics apartaments de la ciutat i van posar a la nostra disposició un minibús que ens va portar a distints indrets de la zona al llarg de la setmana. En definitiva, la generositat mostrada amb els convidats estrangers va ser excepcional.
Ja la primera nit a KL, ens van dur a sopar i després a un karaoke que, pel que pareix, segueix triomfant per terres asiàtiques. A l’endemà el passàrem tot el dia a Melaka, antiga ciutat colonial per on passaren, principalment, holandesos i portuguesos. Melaka, a part de la xafogor insuportable, és un lloc molt interessant, allà hi conviuen musulmans, hindús, budistes i catòlics. És la ciutat malaia amb més temples cristians del país, empremta de la presència europea durant molts anys. El més curiós és que bastants d’habitants de Melaka encara conserven llinatges portuguesos tot i les seves fesomies ben asiàtiques.
Per fer la visita més divertida, vàrem llogar una espècie de tricicles amb conductor, tots plens de flors i ramells. Ens ho passàrem molt bé, per més que es d’aquelles coses que mai faríem a Mallorca o a la resta d’Espanya, perque ho trobam massa “guiri”. Vàrem visitar les construccions colonials (algunes d’elles en runes), així com alguns temples d’altres religions, dels quals destaca el temple budista de Cheng Hoon Teng, el temple xinès mes antic de Malàisia. Allà poguérem presenciar una mena de cerimònia cantada, oficiada per una monja, que a mi em va emocionar molt, tot plegat mentre des del carrer podíem escoltar com cridaven a l’oració des d’una mesquita veïna. La pacífica convivència entre les religions, almanco aparentment, és un dels elements que criden mes l’atenció de Malàisia.
El dimecres 20 tocava visitar la província de Negeri Sembilan, una zona propera a la capital, no massa turística però amb elements interessants com l’antic palau del sultà, un esplèndid edifici de fusta que cal veure. Però del que mes pot gaudir el viatger en aquestes regions interiors és de la gent i del paisatge. La vegetació és exuberant, cobrint tots els racons de forma sorprenent, fins al límit de l’asfalt. Mentre s’avança per les carreteres es poden observar moltes mones que baixen i pugen dels arbres, i fins i tot més d’un varà (dragons grossos). Negeri Sembilan és la pàtria del mític poble dels Minangkabau, que es varen establir a la zona al S. XV, provinents de Sumatra. Encara conserven en certa mesura la seva peculiar cultura, una característica arquitectura i una gastronomia coent, de la qual en vàrem ser testimonis quan ens aturàrem a dinar a un restaurant de carretera.
La darrera excursió fora de KL va ser al temple hinduista de Batu, construït a l’interior d’unes espectaculars coves, al bell mig d’una muntanya. Després de pujar 272 escalons, s’accedeix a un espai natural dins la roca, on es troba una petita edificació religiosa i diverses talles, com per exemple la de Shiva. El mateix dia també passàrem per l’impressionant temple budista de Thean Hou, a la perifèria de KL. Pot semblar avorrit, visitar tants de temples, però tot el que ensenyen, des de l’arquitectura fins a les cerimònies, es tan nou i diferent que sempre en surts bocabadat.
A aquestes alçades del relat convé ja centrar-se en Kuala Lumpur. Segurament, molta gent coneix la capital de Malàisia per les famoses torres Petronas, edificis de 450 metres que foren els més altes del món durant una bona temporada. I de fet, s’arribi per on s’arribi a KL, la silueta d’aquets colossos s’aixeca poderosa per damunt el skyline de la ciutat, obligant el viatger a prestar-hi tota l’atenció. De fet, la seva majestuositat ajuda el visitant a situar-se, i si et perds només cal dirigir-se cap a les Petronas per tornar a trobar el camí.
Però Kuala Lumpur és molt mes que les Petronas: és una ciutat bulliciosa, curulla de vida, multicultural i plena de contrasts. El que més pot sorprendre el viatger, quan es fica per primera vegada pels carrers de KL, és la ingent quantitat de gent que es passeja o fa vida al carrer. A KL hi ha mes de 50.000 llocs ambulants de menjar al carrer i possiblement altres tants de venda de tot tipus de coses (roba i complements, artesania, souvenirs, etc), cosa que pot donar una idea de l’estil de vida dels seus habitants, poc amics de passar el temps a casa. Els exemples més clars de munions de gent de les més variades races i cultures són China Town (tres o quatre carrerons estibats de gent i “xiringuitos” on és obligatori regatejar el preu) i Little India, un barri un poc més espaiós però també amb molta animació. Tampoc podem deixar de passejar per Jalan Alor, un carrer cèntric ple de terrasses per menjar i un karaoke que tenen muntat els xinesos, de lliure participació. Pertot hi ha gent i bullici fins ben entrat el vespre.
Tota aquesta amalgama de rudimentaris i coloristes punts de venda al carrer contrasten amb no pocs centres comercials que han anat obrint per tota la ciutat, zones que res tenen a envejar a les que han proliferat com a bolets a Espanya, moderníssims edificis dedicats al consum i a l’esbarjo. En trobareu a les Torres Petronas, al Triangle Daurat (barri de compres per excel·lència) i al carrer Bukit Bintang (on també hi trobareu molts de bancs i oficines de canvi de moneda).
Però si voleu passar gust de veure (i també comprar) les més espectaculars peces de roba i objectes d’artesania del país heu d’anar a Central Market, situat a una antiga construcció de color verd, molt a prop de China Town. Són dues plantes farcides de roba tradicional malaia i de variadíssima artesania i decoració. Kafkans, sharongs, pashtines, batiks i tot tipus de peces de vestit dels més cridaners i vistosos colors impediran que abandoneu l’edifici amb les mans buides.
Com ja he dit abans, una de les característiques de Kuala Lumpur és la multiculturalitat. Tot i que els musulmans són majoria, també hi ha molts de xinesos i indis, tots ells amb les seves particularitats religioses i la seva manera d’entendre i viure la vida. És curiós veure pels carrers dones amb vel que només ensenyen els ulls i al seu costat grups d’al·lotes xineses ben lleugeres de roba. Entre els mateixos musulmans tampoc hi ha una gran uniformitat, ja que, per exemple, l’ús del vel no és generalitzat. En definitiva, que és un país molt tolerant i liberal en aquest aspecte, i això es el que volia donar a entendre a la primera part del relat, és a dir, que hi ha altres zones musulmanes del món on no existeix aquesta llibertat a causa de l’aplicació obligatòria de la llei islàmica, entre altres causes de caràcter econòmic i cultural. En tot cas, si hi ha un denominador comú entre les gents de Malàisia és la seva hospitalitat i el fabulós tracte amb el visitant, element essencial de tots els països del món amb presència de la religió musulmana.
Kuala Lumpur ofereix al viatger uns carrers no tan sols plens de gent sinó també de cotxes. El trànsit és intens i no massa respectuós amb el caminant, deé s’ha de dir que la ciutat compta amb una molt digna xarxa de transport públic (bus, metro, monorail…). Nosaltres utilitzàrem molt el taxi, perquè els preus són molt assequibles. Hi ha pocs conductors que duguin el comptador en marxa, sobretot quan transporten turistes, pel que mai se sap molt bé si el preu final és correcte o no. Això pot dur a no poques discussions i negociacions sobre el que s’ha de pagar, inclús entre els mateixos usuaris del taxi, fins a l’extrem que s’acaba discutint per 5 o 10 ringis (1 o 2 euros). Abans de pujar al taxi convé unificar criteris, si viatjau en grup, o aparaular una quantitat amb el conductor a l’inici del viatge.
Pero com a bona ciutat de constrasts, compartint espai amb les multituts i el renou Kuala Lumpur també compta amb importants zones verdes com el parc que s’extén al costat de les Petronas i la Reserva Forestal de Bukit Nanas. Dins aquets barrer espai s’hi alça la Menara KL, una torre de comunicacions de 421 metres d’alçada amb un restaurant giratori adalt de tot desde el que es pot contemplar tota la ciutat (hi dinàrem un dia). La ciutat, en definitiva, desprèn una modernitat i un desenvolupament propi de qualsevol ciutat occidental, per exemple l’skyline que formen els espectaculars gratacels es impresionant, pero conservant tota una sèrie de trets distintius que la fan interessant per al viatger.
Dos elements mes que encisaran al visitant són la gran quantitat de temples de totes les religions que hi ha per visitar, amb les mes variades i espectaculars arquitectures, així com el makan (menjar), elements que es repeteixen a tot el país. La gastronomia, amb tanta oferta de xiringuitos al carrer i tot tipus de restaurants, és d’ineludible interès. A partir de l’omnipresència de l’arròs i els fideus, comú a les cuines musulmanes, xineses i índies, trobarem infinitat de plats de carn (vedella i pollastre) i de peix, acompanyats de tot tipus de salses. Com vos podeu imaginar totes elles ben espiciades i coents (per a un europeu s’han de catalogar de coents a poc coents). Es pot menjar a molts de llocs, però el més habitual i tradicional és fer-ho a les innombrables terrssetes o punts de venda al carrer que es troben arreu (tant a Singapur com a Malàisia), n’hi ha que arrepleguen cada dia i d’altres s’han instal.lat a espais permanents, pero quasi sempre primer t’omples el plat a l’espècie de buffet on s’exposa el menjar i llavors cerques taula per seure. Tot el que vaig provar va ser molt gustós, coent pero gustós, i també molt barat. De fet tot és molt barat a Malàisia, amb pocs euros a la butxaca podeu passar quize dies ben entretinguts.
El punt i final al meu viatge varen ser les noces de la meva amiga, que tingueren lloc el darrer cap de setmana, amb una cerimònia el dissabte amb familiars i amics més propers i el sopar del diumenge a un hotel de la ciutat amb la resta de convidats. La cerimònia del dissabte va ser espectacular, els occidentals que hi érem presents encara no ens en sabem avenir de tot el que vàrem veure, tota i cada una de les passes del protocol que rodeja l’enllaç és sorprenent i nou per a algú de fora, tots aquells vestits i aquell color són de les coses que es recorden. Només vos diré, com a mostra, que els nuvis varen arribar en una espècie de trons portats per uns quants homes i acompanyats per una colla de músics i tamborers.
Ja la primera nit a KL, ens van dur a sopar i després a un karaoke que, pel que pareix, segueix triomfant per terres asiàtiques. A l’endemà el passàrem tot el dia a Melaka, antiga ciutat colonial per on passaren, principalment, holandesos i portuguesos. Melaka, a part de la xafogor insuportable, és un lloc molt interessant, allà hi conviuen musulmans, hindús, budistes i catòlics. És la ciutat malaia amb més temples cristians del país, empremta de la presència europea durant molts anys. El més curiós és que bastants d’habitants de Melaka encara conserven llinatges portuguesos tot i les seves fesomies ben asiàtiques.
Per fer la visita més divertida, vàrem llogar una espècie de tricicles amb conductor, tots plens de flors i ramells. Ens ho passàrem molt bé, per més que es d’aquelles coses que mai faríem a Mallorca o a la resta d’Espanya, perque ho trobam massa “guiri”. Vàrem visitar les construccions colonials (algunes d’elles en runes), així com alguns temples d’altres religions, dels quals destaca el temple budista de Cheng Hoon Teng, el temple xinès mes antic de Malàisia. Allà poguérem presenciar una mena de cerimònia cantada, oficiada per una monja, que a mi em va emocionar molt, tot plegat mentre des del carrer podíem escoltar com cridaven a l’oració des d’una mesquita veïna. La pacífica convivència entre les religions, almanco aparentment, és un dels elements que criden mes l’atenció de Malàisia.
El dimecres 20 tocava visitar la província de Negeri Sembilan, una zona propera a la capital, no massa turística però amb elements interessants com l’antic palau del sultà, un esplèndid edifici de fusta que cal veure. Però del que mes pot gaudir el viatger en aquestes regions interiors és de la gent i del paisatge. La vegetació és exuberant, cobrint tots els racons de forma sorprenent, fins al límit de l’asfalt. Mentre s’avança per les carreteres es poden observar moltes mones que baixen i pugen dels arbres, i fins i tot més d’un varà (dragons grossos). Negeri Sembilan és la pàtria del mític poble dels Minangkabau, que es varen establir a la zona al S. XV, provinents de Sumatra. Encara conserven en certa mesura la seva peculiar cultura, una característica arquitectura i una gastronomia coent, de la qual en vàrem ser testimonis quan ens aturàrem a dinar a un restaurant de carretera.
La darrera excursió fora de KL va ser al temple hinduista de Batu, construït a l’interior d’unes espectaculars coves, al bell mig d’una muntanya. Després de pujar 272 escalons, s’accedeix a un espai natural dins la roca, on es troba una petita edificació religiosa i diverses talles, com per exemple la de Shiva. El mateix dia també passàrem per l’impressionant temple budista de Thean Hou, a la perifèria de KL. Pot semblar avorrit, visitar tants de temples, però tot el que ensenyen, des de l’arquitectura fins a les cerimònies, es tan nou i diferent que sempre en surts bocabadat.
A aquestes alçades del relat convé ja centrar-se en Kuala Lumpur. Segurament, molta gent coneix la capital de Malàisia per les famoses torres Petronas, edificis de 450 metres que foren els més altes del món durant una bona temporada. I de fet, s’arribi per on s’arribi a KL, la silueta d’aquets colossos s’aixeca poderosa per damunt el skyline de la ciutat, obligant el viatger a prestar-hi tota l’atenció. De fet, la seva majestuositat ajuda el visitant a situar-se, i si et perds només cal dirigir-se cap a les Petronas per tornar a trobar el camí.
Però Kuala Lumpur és molt mes que les Petronas: és una ciutat bulliciosa, curulla de vida, multicultural i plena de contrasts. El que més pot sorprendre el viatger, quan es fica per primera vegada pels carrers de KL, és la ingent quantitat de gent que es passeja o fa vida al carrer. A KL hi ha mes de 50.000 llocs ambulants de menjar al carrer i possiblement altres tants de venda de tot tipus de coses (roba i complements, artesania, souvenirs, etc), cosa que pot donar una idea de l’estil de vida dels seus habitants, poc amics de passar el temps a casa. Els exemples més clars de munions de gent de les més variades races i cultures són China Town (tres o quatre carrerons estibats de gent i “xiringuitos” on és obligatori regatejar el preu) i Little India, un barri un poc més espaiós però també amb molta animació. Tampoc podem deixar de passejar per Jalan Alor, un carrer cèntric ple de terrasses per menjar i un karaoke que tenen muntat els xinesos, de lliure participació. Pertot hi ha gent i bullici fins ben entrat el vespre.
Tota aquesta amalgama de rudimentaris i coloristes punts de venda al carrer contrasten amb no pocs centres comercials que han anat obrint per tota la ciutat, zones que res tenen a envejar a les que han proliferat com a bolets a Espanya, moderníssims edificis dedicats al consum i a l’esbarjo. En trobareu a les Torres Petronas, al Triangle Daurat (barri de compres per excel·lència) i al carrer Bukit Bintang (on també hi trobareu molts de bancs i oficines de canvi de moneda).
Però si voleu passar gust de veure (i també comprar) les més espectaculars peces de roba i objectes d’artesania del país heu d’anar a Central Market, situat a una antiga construcció de color verd, molt a prop de China Town. Són dues plantes farcides de roba tradicional malaia i de variadíssima artesania i decoració. Kafkans, sharongs, pashtines, batiks i tot tipus de peces de vestit dels més cridaners i vistosos colors impediran que abandoneu l’edifici amb les mans buides.
Com ja he dit abans, una de les característiques de Kuala Lumpur és la multiculturalitat. Tot i que els musulmans són majoria, també hi ha molts de xinesos i indis, tots ells amb les seves particularitats religioses i la seva manera d’entendre i viure la vida. És curiós veure pels carrers dones amb vel que només ensenyen els ulls i al seu costat grups d’al·lotes xineses ben lleugeres de roba. Entre els mateixos musulmans tampoc hi ha una gran uniformitat, ja que, per exemple, l’ús del vel no és generalitzat. En definitiva, que és un país molt tolerant i liberal en aquest aspecte, i això es el que volia donar a entendre a la primera part del relat, és a dir, que hi ha altres zones musulmanes del món on no existeix aquesta llibertat a causa de l’aplicació obligatòria de la llei islàmica, entre altres causes de caràcter econòmic i cultural. En tot cas, si hi ha un denominador comú entre les gents de Malàisia és la seva hospitalitat i el fabulós tracte amb el visitant, element essencial de tots els països del món amb presència de la religió musulmana.
Kuala Lumpur ofereix al viatger uns carrers no tan sols plens de gent sinó també de cotxes. El trànsit és intens i no massa respectuós amb el caminant, deé s’ha de dir que la ciutat compta amb una molt digna xarxa de transport públic (bus, metro, monorail…). Nosaltres utilitzàrem molt el taxi, perquè els preus són molt assequibles. Hi ha pocs conductors que duguin el comptador en marxa, sobretot quan transporten turistes, pel que mai se sap molt bé si el preu final és correcte o no. Això pot dur a no poques discussions i negociacions sobre el que s’ha de pagar, inclús entre els mateixos usuaris del taxi, fins a l’extrem que s’acaba discutint per 5 o 10 ringis (1 o 2 euros). Abans de pujar al taxi convé unificar criteris, si viatjau en grup, o aparaular una quantitat amb el conductor a l’inici del viatge.
Pero com a bona ciutat de constrasts, compartint espai amb les multituts i el renou Kuala Lumpur també compta amb importants zones verdes com el parc que s’extén al costat de les Petronas i la Reserva Forestal de Bukit Nanas. Dins aquets barrer espai s’hi alça la Menara KL, una torre de comunicacions de 421 metres d’alçada amb un restaurant giratori adalt de tot desde el que es pot contemplar tota la ciutat (hi dinàrem un dia). La ciutat, en definitiva, desprèn una modernitat i un desenvolupament propi de qualsevol ciutat occidental, per exemple l’skyline que formen els espectaculars gratacels es impresionant, pero conservant tota una sèrie de trets distintius que la fan interessant per al viatger.
Dos elements mes que encisaran al visitant són la gran quantitat de temples de totes les religions que hi ha per visitar, amb les mes variades i espectaculars arquitectures, així com el makan (menjar), elements que es repeteixen a tot el país. La gastronomia, amb tanta oferta de xiringuitos al carrer i tot tipus de restaurants, és d’ineludible interès. A partir de l’omnipresència de l’arròs i els fideus, comú a les cuines musulmanes, xineses i índies, trobarem infinitat de plats de carn (vedella i pollastre) i de peix, acompanyats de tot tipus de salses. Com vos podeu imaginar totes elles ben espiciades i coents (per a un europeu s’han de catalogar de coents a poc coents). Es pot menjar a molts de llocs, però el més habitual i tradicional és fer-ho a les innombrables terrssetes o punts de venda al carrer que es troben arreu (tant a Singapur com a Malàisia), n’hi ha que arrepleguen cada dia i d’altres s’han instal.lat a espais permanents, pero quasi sempre primer t’omples el plat a l’espècie de buffet on s’exposa el menjar i llavors cerques taula per seure. Tot el que vaig provar va ser molt gustós, coent pero gustós, i també molt barat. De fet tot és molt barat a Malàisia, amb pocs euros a la butxaca podeu passar quize dies ben entretinguts.
El punt i final al meu viatge varen ser les noces de la meva amiga, que tingueren lloc el darrer cap de setmana, amb una cerimònia el dissabte amb familiars i amics més propers i el sopar del diumenge a un hotel de la ciutat amb la resta de convidats. La cerimònia del dissabte va ser espectacular, els occidentals que hi érem presents encara no ens en sabem avenir de tot el que vàrem veure, tota i cada una de les passes del protocol que rodeja l’enllaç és sorprenent i nou per a algú de fora, tots aquells vestits i aquell color són de les coses que es recorden. Només vos diré, com a mostra, que els nuvis varen arribar en una espècie de trons portats per uns quants homes i acompanyats per una colla de músics i tamborers.
Bé, seguramente me deix moltes coses per contar però trob que el relat és suficientment extens perquè vos faceu una idea de tot plegat. Malàisia es un pais que val la pena visitar per tot el que ofereix, que és molt i variat en totes les seves vessants, a molt ben preu i sense passar cap pena per la vostra seguretat.
