Continuació de la narració de la segona setmana d'un tram del GR10, una ruta que travessa per dins França els Pirineus de punta a punta, del Cantàbric a la Mediterrània, pràcticament arran de frontera. Recorregut de 3 companyes de viatge (Maria, Lucia i M. Àngela).
4 de setembre. Arette-Ste. Engrace.
Etapa monòtona: ascendim i descendim una pista de grava fins a un bosc i un llit de torrent ple de vegetació exhuberant fins arribar a Ste. Engrace, on hi ha una important església romànica.
5 de setembre. Ste. Engrace-Logibar o Larrau.
Durada: unes 7.25h. Climatologia: ventolera fortíssima.
Durant 3 dies passarem per una zona on se celebra un famós Rally de fórmula 1 i apenes trobam allotjaments, cosa que ens obliga a haver de cercar a poblacions secundàries o allunyades de la nostra ruta i que ens obliga a haver de recórrer quilòmetres de més.
Començam la ruta al voltant de les 7.30h per comptar amb suficients hores de sol. Ascendim una costosa pujada per entre falgueres i asfalt. A mesura que pujam comença a fer un vent espantós que ens angoixa una mica.
Just quan ens falta el darrer tram de ruta, una hora d’asfalt, una al·lota que va en cotxe s’atura i s’ofereix per acompanyar-nos fins al poble on ens hem d’allotjar (quina sort!). Anam a parar a una habitació d’una casa particular amb una decoració exquisida. Quina delícia!
Dia 9.
6 de setembre. Larrau-Coll de Bagargiak.
Durada: 8hores. Altitud: 1000aprox d’ascens. Climatologia: Pluja i boira.
Avui ens notam especialment descansades. Començam el dia amb aigua i molt de fang, però la ruta és molt agradable.
Anam ascendim suaument per entre praderies, sentitnt de fons el renou dels cotxes de fórmula 1, fins que arribam al coll de Bagargiak.
Guiris, caminaires, conductors del rally i gent local confluiïm per sopar a l’únic restaurant-taverna amb ximenea que hi ha per la zona.
Dia 10.
7 de setembre. Coll de Bagargiak- Phagalcette.
Durada: 6h. Altitud: 800m de descens. Clima: bo.
Aquesta ruta discorre per l’anomenada selva d’Iraty i per praderies en les quals aquest hi ha uns cromlech i també alguns indicatius de pedra del GR10. 
Després d’una baixada una mica brusca per un coll arribam a una casa de foravila aïllada, prop d’una aldea.
Dia 11.
8 de setembre. Phagalcette- St Jean Pied-de-Port.
Durada: 5h. Dificultat: baixa. Clima: bo.
Aquesta etapa és monòtona. Pràcticament discorre per carretera, sense emoció, i anam trobant poblets que indiquen que ja som als voltants de Saint Jean-pied-de-Port, localitat on conflueixen bona part dels Camins de Santiago francesos per ajuntar-se en un sol, amb destinació a Roncesvalles, i localitat turística.
Anam a parar a un refugi del camí, amb un ambient de pelegrinació autèntic, en el qual es nota el neguit d’aquells que estan a l’expectativa d’iniciar la ruta.
En aquest punt l’amiga Lucia acaba la ruta. A nosaltres ens esperen encara 3 dies de ruta soles.
Dia 12.
9 de setembre. St Jean Pied-de-Port-St Etienne de Baïgory.
Durada: 6 hores. Dificultat: ascens (uns 1000m), però suau. Clima: sol i pluja.
Aquesta etapa també és monòtona. Pràcticament tot el temps transcorre per asfalt i només té d’emocionant un petit ascens i descens de muntanya. La pluja ens deixa una mica ensopides.
Dia 13.
10 de setembre. St. Etienne de Baïgory-Bidarray.
Durada: 8 hores. Dificultat: 1000 m crestejant les muntanyes. Clima: calor.
Aquesta és una altra etapa espectacular. Discorre bàsicament per damunt cresta de muntanyes, ran de la frontera pirenaica. Tant és així que a una banda hi ha França i a l’altra, Espanya.
Fa tanta calor que avui els animals en aquestes immenses praderies no tenen aixopluc i aprofiten qualsevol racó d’ombra (per exemple les ovelles enterren el cap dins la bova o dins roques).
La baixada és bastant suau i quasi sense adonar-nos-en ja som a Bidarray, que resulta ser un poblet petit, com a de pas, però molt agradable.Estam frites, però després d’una dutxa i un bon sopar el món es veu diferent.
Dia 14.
11 de setembre. Bidarray-Ainhoa.
Durada: 7 hores. Clima: boira i pluja a voler.
El que comença com un dia de tranquil·litat, com a darrer dia, és el ens deixa més mal gust. Gairebé a mitjan ruta la climatologia es gira i el que havia començat com un dia un poc tapat s’acaba convertint en una boira espessa i una pluja de cal Déu que se’ns cala fins als ossos i ens deixa les botes remulls. Arribam xopes a una casa particular la madona de la qual ens treu tot quan d’estenedor té.
Dies 15 i 16. 12 i 13 de setembre.
Desplaçament Ainhoa-Baiona-Hendaia-Sant Sebastià-Bilbao. Amb la humitat i el fred al cos i el cap ple dels records i les sensacions viscuts arribam a Bilbao, estranyades de no haver de carregar amb el pes de la motxilla. Ens hem de tornar habituar a la civilització. Durant aquests dos dies bàsicament voltam pel centre de Bilbao.
