El gran descobriment, per als excursionistes, més important que el d’Amèrica, ha estat assaborir el formatge de Valdeón
Resolts a trobar una utilitat pràctica a l’estudi i coneixements de la història de l’art, els excursionistes circulen en direcció a Dueñas quan a un revolt de la carretera distingeixen una columna de fum. Arribats a la població, un estrèpit de campanes tocant a “arrebato” ens crida poderosament l’atenció. “Hay un fuego y se avisa para que acudan los tractores a ayudar a sofocarlo”, ens explica un parroquia. Al poc ens telefona n’Amada per dir-nos que arribarà tard a la cita, que està amb els de protecció civil i que l’esperem al bar de la plaça.
Ja que hi som, enfilam de cap a Fromista, tot i que no és la primera vegada que la visitam no tindria perdó de Déu no tornar a meravellar-nos davant l’església de San Martín, un bombonet, vertadera joia del romànic.
A l’església de Santa Maria del Real de Sasamon s’ha de parar esment al còmic de la porta del Sarmental, que explica la història del pecador luxuriós que s’autocastra amb unes estenalles i es fa monjo; a la figura fortament porno, a una de les semi-columnetes del claustre, i al quadre del segle XVII que representa la crucifixió de Nostre Senyor Jesucrist amb tres ous d’estruç. (El consell de redacció de la revista no pública fotografies que puguin ferir la sensibilitat i la moral dels lectors).
Excursionistes badocs
Tornant al que importa, prenem de cap a la calle El Angel, nº 4, de Villalcázar de Sirga, codí postal 84449, on es troba “La Perla Alcazareña” de José Fernández Burgos, que fa unes pastetes celestials. Aquí el que s’ha de fer és sucumbir a la temptació i mentre es fonen a la boca contemplar la porta sud de Santa María la Blanca, en la qual apareix fins i tot n’Alfonso X el Sabio.
Puntuals com un clau, just quan el sol comença a declinar, ens palplantam enfront de l’entrada de San Juan de Moarves a contemplar les arquivoltes i l’apostolat tal com Don Miguel de Unamuno volia per poder apreciar la “encendida encarnadura”. Efectivament, l’encarnadura és encesa.
Carrión de los Condes, d’infausta memòria a causa de l’enemistat entre Don Rodrigo Diaz i els germans Don Diego i Don Fernando, gendres del primer, ens obsequia amb un “Concierto del Camino” a l’església de Santa Maria, i la madona del Portón ens prepara unes “manillas de lechazo” per a llepar-se els dits.
A Cervera del Pisuerga s’hi va per anar a cal “Gasolina” a menjar els millors torreznos de la galàxia. Qui no els ha provat no sap de què estam parlant.
De la trentena llarga d’esglésies, convents, capelles i ermites revistades, la que més ens ha sorprès, tot i estar en procés de restauració, és l’església parroquial de Villaveta, de Juan Gil de Hontañón, considerada una de les millors fàbriques del XVI burgalés i els excursionistes ho refrenden. I el gran descobriment, per als excursionistes més important que el d’Amèrica, ha estat assaborir el formatge de Valdeón.
La denominació d’origen Cigales data del 1991, encara que des de abans dels romans està documentada la producció de vi a la zona. S’elabora a partir bàsicament de Tempranillo, Verdejo, Garnacha i Albillo. El Cigales és conegut pel “clarete” i darrerament s’aposta pels negres. És una denominació pràcticament desconeguda a Mallorca, però, com diu el principi jurídic, “El desconeixement del vi de Cigales no eximeix de la seva ingesta”.
Excursionistes donant hurres i visques al vi de Cigales
Contents d’haver tret profit a les construccions público-religioses d’en temps primer, els excursionistes se’n tornen a ca seva.
//llucià rinyon//
